La cessió de terrenys per construir prop de 90 habitatges assequibles arriba després d’anys de prioritats urbanístiques qüestionables, mentre l’accés a l’habitatge continua sent un dels grans problemes de Sant Feliu de Guíxols.

La signatura del conveni amb la Generalitat per construir fins a 90 habitatges de lloguer assequible és una bona notícia per a Sant Feliu de Guíxols. Però també planteja una pregunta incòmoda per a l’alcalde Carles Motas: per què han hagut de passar dotze anys de govern sense que aquestes promocions d’habitatge públic es materialitzessin?

Durant aquest període, el govern municipal ha prioritzat actuacions com el Parc Central, la plaça del Monestir, el carrer Juli Garreta o Rius i Calvet. Obres finançades amb recursos municipals que evidencien una determinada manera d’entendre les prioritats de ciutat.

Les dades de l’Idescat reforcen la necessitat d’actuar. El 2021, Sant Feliu tenia 15.908 habitatges, dels quals només 8.753 eren residències principals. Un 45% del parc residencial era no principal, una proporció que posa de manifest el pes de les segones residències en el mercat immobiliari local.

Ara, gràcies al Pla 50.000 de la Generalitat, l’Ajuntament cedeix quatre finques municipals perquè s’hi construeixin habitatges protegits. Segons l’alcalde, l’adquisició i urbanització dels terrenys ha costat més de dos milions d’euros.

Cal preguntar-se si aquesta inversió era la millor alternativa o si existien altres solars municipals aprofitables, evitant noves adquisicions.

L’acord és positiu, però no pot convertir-se en una medalla política que amagui anys d’insuficient iniciativa municipal.

Sant Feliu necessita molts més habitatges, terminis concrets i una política sostinguda que permeti als joves i a les famílies continuar vivint a la seva ciutat. Els anuncis no són habitatges: ho seran quan les claus arribin als seus destinataris.