Comunicar.Des d’abans de l’inici del confinament, l’alcalde guixolenc, Carles Motas, va començar a penjar vídeos diaris a les xarxes socials que a escala local s’escampen i s’han ampliat amb l’esforç de cobertura dels mitjans de comunicació municipals. És una estratègia que també s’ha estès per altres poblacions, i malgrat la sobreexposició, en dies de confinament, mira de fer pinya i sumar-se a l’ebullició de les xarxes socials per rebre informacions de darrera hora i en primera persona. Emili Agulló – SANT FELIU DE GUÍXOLS

L’alcalde de Sant Feliu, Carles Motas, ha centrat l’administració local en la lluita contra els efectes de la pandèmia, però reclama més suport a les administracions.Com està vivint la crisi?Els dies més difícils, sobretot, han estat quan ens han comunicat contagis pels canals de Salut o bé ens han trucat famílies que tenen símptomes, perquè el primer objectiu del govern ha estat el contagi zero. Per això hem fet l’esforç en matèria de controls policials: perquè si no el confinament no acabarà mai.Com valora el volum de guixolencs positius de la malaltia?N’hi ha una quarantena. Però malgrat això, les dades no són negatives del tot, si ens comparem amb altres poblacions similars de l’entorn. Mantenim els zero contagis als dos geriàtrics, i tampoc no hi ha cap professional infectat.Parlava dels controls, i vostè ha estat un dels més crítics amb les visites de segons residents…Havíem anat mantenint els controls des de l’inici del confinament. Però sí, per Setmana Santa vam decidir intensificar-los. El cap de setmana passat vam arribar a 98 sancions a segons residents, que crec que són moltes. I ens hem hagut d’anar adaptant a les situacions de picaresca, aturant vehicles de matinada o com ja vam haver de fer des dels primers dies amb el límit de 200 metres per passejar gossos. Però, malgrat tot això, estic satisfet amb el compliment per part de la majoria de la població.En aquesta fase, passada la Setmana Santa, ja ha mostrat preocupació per la temporada d’estiu. I han activat contactes amb els autònoms i empresaris locals.Hem començat a treballar amb les dades d’empreses, però també hem penjat una aplicació perquè els autònoms ens facin arribar les seves dades de contacte i situació, per posar-nos en contacte amb ells. Volem saber quina és la situació del màxim de negocis, conèixer afectacions. La crisi del 2008 va ser dura, però perquè la facturació havia caigut. Ara, els ingressos de molts negocis són zero. I l’Ajuntament intentarà liderar la recuperació, no només amb ajudes, sinó com a motor i dinamitzador. Hem reunit virtualment totes les àrees, i la plantilla està compromesa. Però cal mesurar forces: s’han deixat de fer moltes coses i la gent té moltes ganes de poder-les fer, però no es podrà reprogramar tot alhora: caldrà administrar el temps.L’ajornament de la capitalitat de la sardana fins al 2021 seria un exemple d’administrar el temps?Vam tenir una conversa amb l’alcalde de Balaguer, que havia de ser la capital de la sardana el 2022, i em va dir que a Sant Cugat, que els tocava l’any vinent, tampoc veien cap problema per esperar un any. Primer volíem esperar, però com que la situació s’allarga, amb tota la feina feta i sent la ciutat natal de Juli Garreta, crec que l’ajornament és la millor decisió per fer les activitats com cal, ben fetes, i sense comprimir el calendari.La setmana passada, al ple, es queixava que els municipis han hagut de gestionar tot sols l’estat d’alarma?És així. Segons el decret, l’estat d’alarma fa que la Policia Municipal depengui del govern espanyol, però ningú ha trucat per dir com s’organitzaven els dispositius o es modificaven els torns de vacances. I des de la Generalitat, només he rebut una carta del president Torra, que agraeixo, però cap trucada. Fem el que podem, però ens ho estem gestionant sols. I sense diners de fora. Hem aturat ingressos i hem aprovat una pòlissa de crèdit de 6,5 milions per seguir funcionant. Però no podem gestionar els nostres recursos, el nostre superàvit de dos milions el 2019. Aquests diners, dels ajuntaments que hem fet els deures, cal poder-los posar al carrer. I també caldria flexibilitzar, per posar un altre exemple, les polítiques d’habitatge, amb facilitats per adquirir o gestionar el parc públic de la Sareb.Com afectarà tota l’aturada les obres i projectes?El projecte del Thyssen continua avançant, amb feina als despatxos. Els terminis administratius s’han suspès i es pot allargar, però l’exposició a l’estiu, de moment, es manté vigent. Pel que fa a la reparació de l’espigó, també es pot treballar en la redacció de projectes, tot i que les obres segurament no s’abordaran fins passat l’estiu. I tampoc s’ha aturat la feina per a l’aparcament, tot i que també es retardarà el procés.