Etologia equina: comprendre el cavall per a cuidar-lo millor

<strong>Etologia equina: comprendre el cavall per a cuidar-lo millor</strong>

Per Nerea Roche

L’etologia equina estudia el comportament natural del cavall i la seva relació amb l’entorn. Conèixer com pensa i reacciona aquest animal no és un detall menor: és la clau per garantir el seu benestar, prevenir problemes i gaudir d’una relació més segura i respectuosa.

Claus del seu comportament

El cavall és herbívor, presa, claustrofòbic i social. Aquestes quatre característiques expliquen gairebé tot sobre la seva conducta:

  • Herbívor: necessita pasturar moltes hores al dia. La falta de fibra pot causar còlics, úlceres o estereotípies.
  • Presa: la seva primera resposta davant del desconegut és fugir. No és tossuderia, sinó instint de supervivència.
  • Claustrofòbic: no pot estar tancat, ja que el seu cos i ment es desequilibren si no poden moure’s en llibertat. També són sensibles a pressions excessives.
  • Social: viu en ramat i necessita contacte amb altres cavalls. L’aïllament és una gran font d’estrès.

Benestar bàsic

Per viure en equilibri, un cavall necessita:

  • Alimentació adequada: farratge sempre disponible.
  • Moviment lliure: hores de locomoció més enllà de l’exercici muntat.
  • Descans de qualitat: espais secs i segurs on pugui tombar-se.
  • Vincles socials: contacte i interacció amb altres cavalls.

Senyals com apatia, pèrdua de gana, estereotípies o canvis bruscos de caràcter poden indicar malestar o estrès.

Comunicació i aprenentatge

El cavall parla amb el seu cos. Observar-lo és entendre’l:

  • Orelles cap endavant → atenció, interès.
  • Orelles enrere o pegades → tensió o advertència.
  • Coll estirat cap endavant → atac o defensa del seu espai.
  • Cops de cua → incomoditat o irritació.

Cada gest ens dona informació sobre el seu estat emocional i ens ajuda a comunicar-nos amb respecte i coherència.
Altres signes com relinxos o esbufecs també formen part del seu llenguatge. Quant a l’aprenentatge, funciona mitjançant associacions. El reforç negatiu ben aplicat (llevar pressió quan s’obté la resposta desitjada) i el reforç positiu (premis, carícies) són les eines més efectives. Les sessions han de ser breus, consistents i adaptades al nivell de confiança de l’animal.

Una relació de respecte

Conèixer l’etologia equina és molt més que teoria: és la base per a un maneig humà i segur. Els mites de “dominar el cavall” o usar càstigs severs només generen por i bloquegen l’aprenentatge. Observar, comprendre i respondre a les seves necessitats ens permet construir un vincle cooperatiu.

“L’etologia equina és l’estudi del comportament de qualsevol ésser en el seu hàbitat natural.” — Nerea Roche

Leave a Reply

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.