Segons Informa El Punt Avui L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) continua estudiant fórmules per posar en marxa la planta de triatge de residus de Lloret de Mar. A banda dels municipis de la Selva i part del Gironès, la consecució d’un volum de tones que faci viable l’entrada en servei de la instal·lació depèn del fet de poder captar bona part de les deixalles que les poblacions del Baix Empordà aboquen actualment al dipòsit de Solius. Però l’opció, que s’havia plantejat ja per a aquest any i que ara s’ajorna fins al gener del 2014, genera recels.
D’una banda, les poblacions que no gestionen l’abocador temen que el procés s’encareixi, a més del sobrecost del triatge, per l’increment de quilòmetres que hauran de fer fins a la Selva. I, de l’altra, els cinc governs de la Mancomunitat Intermunicipal de la Conca del Riu Ridaura –explota l’abocador llagosterenc– tampoc veuen clar que la instal·lació de Solius sigui sostenible si la resta de poblacions baixempordaneses hi deixen de dur el rebuig.
Proposta salomònica
L’ARC fa mesos que negocia una solució de consens, que consisteix a ajustar a la baixa la tarifa del triatge a Lloret –molt més elevada que el simple dipòsit de les deixalles compactades entre capes de terra– i, alhora, garantir un volum de tones perquè el funcionament de Solius tampoc deixi de ser viable.
La darrera proposta, que fa pocs dies l’agència de la Generalitat va traslladar a la mancomunitat del Ridaura, planteja que Llagostera, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Castell-Platja d’Aro i Calonge continuïn fent servir el dipòsit de Solius tot l’any, si volen. Però sense les aportacions de la resta de municipis del Baix Empordà als mesos d’hivern. A l’estiu, quan l’activitat turística a Lloret, Blanes, Tossa o Santa Susanna ja garantiria prou massa de deixalles per tractar a la planta de triatge de la Selva, tot el rebuig del Baix Empordà es podria tornar a portar a Solius, com fins ara.
Interrogants econòmics
El president de la mancomunitat del Ridaura i alcalde de Llagostera, Fermí Santamaria, explica que la proposta s’ha d’acabar de polir. La pèrdua dels milers de tones anuals que es derivarien a Lloret se sumaria a la davallada que ja han notat en els darrers anys per la caiguda del consum, i ara les despeses fixes d’explotació de l’abocador de Solius recaurien, un mínim de sis mesos l’any, exclusivament sobre les cinc poblacions mancomunades.
L’altra qüestió que assenyala Santamaria és el fons econòmic que des de fa temps reserven per sufragar, en el futur, el costós procés ambiental de clausurar el dipòsit. Llagostera, Santa Cristina, Sant Feliu, Castell-Platja d’Aro i Calonge hauran de gestionar, durant 25 anys, la depuració dels lixiviats i les emissions de la matèria en descomposició dipositada a l’abocador, per evitar, per exemple, la contaminació de les capes freàtiques. Els diners reservats surten fins ara d’un cànon que s’aplica a cada tona tractada, però si la resta de la comarca du les deixalles a Lloret, les cinc poblacions temen que el fons quedi compromès.
Per Santamaria, l’opció que Solius continuï funcionant a ple rendiment als estius és raonable, per simplificar els desplaçaments i la logística els mesos de més activitat, però espera acordar un seguit de compensacions amb el conseller de Territori, Santi Vila.
Residus de Solius per fer viable a l’hivern la planta de Lloret added by Redacció on
View all posts by Redacció →