Pànic a Sant Feliu

Pànic a Sant Feliu

El terror coral i solidari dels membres, amics i mainada de l’Associació de Festes Ganxones creix amb rapidesa i s’escampa pel territori. L’afirmació pot semblar apocalíptica, però només pretén donar una idea de l’evolució, en només tres anys, de l’aposta per representar un passatge del terror a l’entorn de la festivitat de Halloween. Que és importada –en diran els més detractors–? Sí, però tal com la plantegen és un bon recurs per fer venir gana abans de la castanyada de dimecres o per fer baixar el darrer panellet, després de la sobretaula, si en algun moment s’ha d’arrencar a córrer pels foscos jardins del monestir de Sant Feliu, empaitats per un pallasso amb motoserra.

El fenomen s’ha anat amplificant amb el boca-orella, tant pel que fa als figurants que cada vespre emplenen el recorregut sinistre –una setantena i més del doble que van engegar la iniciativa ara fa dos anys– com pel que fa al volum de públic. El president de l’entitat, Josep Antoni Fernández, abillat amb un hàbit de monjo zombi, calcula que fins dissabte hi passaran unes dues mil persones.

És el primer any que han començat a vendre una part de les entrades a través d’una plataforma a internet, i ja les han exhaurit totes. L’únic recurs, si a l’hora de llegir aquestes línies encara queda algun tiquet presencial, és recórrer als comerços que hi col·laboren –la perruqueria Neus Patón, l’Agència Experienzia Makua, la llibreria Nobel o l’agència B The Travel Band–. L’any passat ja van rebre molts visitants de la resta de la comarca. I aquest any, en què fa dies que la gent s’interessava pels horaris i manera de reservar tiquets, n’esperen també força d’arribats de Girona, Barcelona o Centelles.

Ja estan habituats, però, a vendre fins a la darrera entrada, però no es plantegen apujar els 3 euros perquè “la idea no és guanyar diners, sinó passar-ho bé tant el grup com el públic”, explica Fernández. L’Ajuntament els dona un cop de mà amb l’ambientació de l’antiga casa adquirida pel consistori el 2016 i el recorregut pels jardins, que aquest cop s’ha allargat fins al capdamunt, on hi ha la torre de guaita, cosa que els permet esponjar l’accés dels grupets, allargar la durada de l’experiència fins a uns 20 minuts i donar cabuda als figurants, amb més racons per a l’ensurt i temàtiques més diverses. Ells, a banda del passatge, també promouen altres activitats gratuïtes al carrer durant aquest pont de Tots Sants.

La preparació de cada jornada, però, és una mica esgotadora durant el procés de maquillatge i caracterització de tanta gent, on els tocs mestres els donen la Vanessa Arias i l’Òscar Garcia Calibos. Comencen havent dinat, un per un, tot i que entre la resta donen un cop de mà per avançar les feines més senzilles, com ara empal·lidir rostres. La sang sí que corre a dojo. “A algú n’hi falta?”, criden quan arrenca el compte enrere per a la primera representació. Malgrat haver plogut tot el dia –afortunadament–, els jardins drenen bé i tot plegat afegeix un toc de Blair Witch Project amb la frondositat de molts racons.

Els policies zombis fitxen els que entren a la presó i posen ordre en l’itinerari per la casa del terror, amb diferents escenes mentre avancen de cambra en cambra, entre fum i teranyines. Qualsevol racó amaga sorpreses. Entre el públic, hi ha adolescents que sobreactuen pel que fa a la valentia. Però també alguns que, després d’aconseguir l’entrada i fer una bona estona de cua, s’ho repensen i acaben fent-se enrere a les portes. Que passin, doncs, els següents.

Font de la notícia: el punt avui

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada