Qui diu esparracar, també inclou la crema de senyeres. Tot per la fi de simbolitzar la seva no acceptació d’uns ideals catalans i que volen fer desaparèixer amb la seva actitud opressora i
violenta, perquè de raons no n’argumenten gaire, tret d’aquell afany arcaic imperialista o el de la “una, grande y libre”. Cal tenir en compte, aquí també, la seva cobdícia pels diners, perquè resulta que Catalunya és “la gallina de los huevos de oro”.
Aquesta estelada que veuen esparracada és la que està situada davant de la platja, al passeig de la nostra vila i simbolitza tots els anhels dels catalans per a ser més justos judicialment,
socialment i econòmicament. Segurament, aquest acte de vandalisme ha estat perpetrat amb nocturnitat. L’estelada simbolitza una esperança que ens manté ferms després de tots aquests esdeveniments que han succeït: l’ 1 d’octubre, la proclamació de la República, l’entrada del 155, l’empresonament d’organitzadors de convocatòries independentistes i mig govern català legítim i l’exili d’altres consellers amb el nostre president Carles Puigdemont. La flama encara està viva tot i que ens hagin fet mal. I alçarem les nostres senyeres i estelades tantes vegades com faci falta per més que ens les trenquin o cremin una i altra vegada. Perquè representen els nostres anhels.
Segurament, aquests brètols devien estar airosos de la seva malifeta i amb l’adrenalina pujada de to després d’estripar-la. Mirin, més que un gamberrisme ho considero un acte mesquí, baix de moral, que demostra que no es respecta que hi hagi algú que pensi diferent. De fet, aquests energumens feixistes ens voldrien sotmesos i deprimits, fent cas de les seves inclemències. De fet, és com el que desitja el “gobierno español” cap a la gent de lliure pensament, de tenir-los sotmesos ja que són elements insurgents que no s’ajunten amb el ramat del pensament únic.
Però no ens hem de deixar doblegar ni per vandalismes ni per injustícies. Tenim mig govern sacrificat que espera que els alliberem i el poble català no els oblidarà i actuarà en conseqüència. Entre tots plegats, lliures, empresonats i exiliats, hem de revifar aquesta independència que acaba de néixer i que necessita atenció sanitària, doncs acaba de rebre
maltractaments només començar. Vaja, com abans de divorciar-nos, però ara pitjor. El “macho español” vol fer valer el seu cinturó de càstig. Però la República és més intel·ligent i es farà valer d’alguna manera o altra. Perquè té arguments i vol ser lliure d’aquesta gent tan ufana i tan superba.