La Manduca, sobirans de la seva pròpia alimentació

La Manduca, sobirans de la seva pròpia alimentació

Seguint amb el nostre seguiment a les associacions locals, aquesta vegada ens hem apropat a La Manduca, la cooperativa de Consum Ecològic de Sant Feliu.

Un dimecres vam anar a la seu de l’entitat, al carrer de Sant Adolf, per saber una mica més d’ells, qui són i com funcionen. El dimecres és el dia que la Cooperativa està oberta per a què els socis vagin a recollir les seves comandes i comprar el que necessitin. D’aquesta manera vam poder contactar amb diversos associats per tal que ens endinsessin en el dia a dia de la cooperativa.

Joan Fons, un dels membres fundadors, ens va explicar en què consisteix la cooperativa de consum ecològic La Manduca: “Ens dediquem al consum, per auto-abastiment. I som ecològics, ja que ens encarreguem de que tot el producte que tenim sigui ecològic i de proximitat, fins i tot el paper de vàter”.

La Manduca es va fundar el 2006, quan un grup de persones es va interessar per crear un model de consum responsable i conscient. Segons Antígona Garcia, una de les fundadores, “algunes persones ja es coneixien perquè feien compres a doll per a consum o perquè feien producció agricultora ecològica o s’hi havien interessat a través d’un curs que s’impartia en aquella època”.

De seguida es van posar mans a l’obra per pensar la fórmula legal que regiria l’entitat, tramitar els papers i aconseguir un local. Des dels seus inicis sempre han estat allà mateix, on antigament hi havia hagut les Gràfiques Bigas, i un gruix important dels associats ho és des del principi.

Per al president de la cooperativa, Jordi Serrat, La Manduca representa el model de món que als associats els agrada. “No ens agraden les grans superfícies, ens agraden les coses petites, som propers i volem conèixer els nostres proveïdors”. “Volem ser sobirans de la nostra alimentació”, rebla el president.

Reunió dels socis de la Cooperativa. Foto: JOAN SERRA

Una cooperativa funciona a través dels seus socis. Per a fer-se soci de La Manduca, cal aportar un capital social de 35 € inicials, i la quota anual és de 60 €. Actualment tenen uns 30 socis actius, i una desena de menys habituals, tot i que al principi n’havien tingut una seixantena amb diversos graus de participació i consum. Cal tenir en compte que, actualment, existeix la possibilitat de poder comprar en període de prova, durant dos mesos, sense ser soci, havent d’associar-se o deixar de comprar passat aquest període. D’aquesta manera eviten fer la competència als comerços de la ciutat.

El preu de venda, segons ens explica la Beatriu Cruset, una altra fundadora, és un 15% superior al de compra, i serveix per cobrir les despeses (lloguer, subministraments, gestoria, permisos,…). De fet, una cooperativa funciona com una empresa, i cal presentar les declaracions d’IVA, IRPF i impostos com qualsevol societat, amb l’agreujant que les cooperatives no tenen variació de nivell i per qualsevol volum han de presentar els mateixos papers; a més, ho han de fer dues vegades ja que també cal presentar-los a la Generalitat, duplicant la feina. Per més inri, a Girona hi ha poques cooperatives, i encara menys de consum, i els està costant molt trobar gestories que sàpiguen bé tot el que s’ha de presentar.

Un cop una persona es fa sòcia de La Manduca, passa a ser part activa de la Cooperativa. A canvi, només calen unes hores de dedicació al mes, depenent de les competències i disponibilitat de cada soci, al qual es trien les tasques assignades segons les habilitats pròpies. Així, cadascú té un rol assignat com a voluntari depenent de la seva disponibilitat: uns s’encarreguen de fer les compres, uns altres de fer la venda els dimecres, un fa de secretari, un porta els comptes, un altre fa activitats,… Totes aquestes responsabilitats són rotatives, tot i que es mantenen durant força temps.

El dimarts és el dia en què els socis fan la comanda a través d’internet: verdures, carn i tot el producte fresc, i el dimecres van a recollir les cistelles al local, on també poden comprar productes elaborats. Així, treballen amb pagesos propers, però alguns productes passen per distribuïdors perquè vénen de fora. No obstant això, sempre intenten que els quilòmetres que porta la mercaderia a sobre siguin mínims si el preu i la qualitat són similars, afegeix la Beatriu. “Fins ara compràvem la pasta a granel al Delta de l’Ebre, però ara hem trobat un distribuïdor a Sant Hilari”. Això és més fàcil aconseguir-ho amb el producte fresc, però amb els derivats o envasats és més complicat. La llet de civada, per exemple, ve de Suècia.

A part de la proximitat, altres característiques a tenir en compte a l’hora d’adquirir el producte són que els productors “no explotin els treballadors, que paguin sous justos o que siguin mediambientalment conscients”, afegeix Joan Fons, que aclareix que el concepte “proximitat” no es refereix a distància, sinó al fet que tan sols hi ha un intermediari entre productor i comprador.

I sobre el fet que el producte ecològic sigui més car degut a què s’ha d’obtenir el segell de qualitat, el president Jordi Serrat subratlla que li agradaria que “qui pagués més fos el productor convencional, que és qui contamina el producte”. “Més enllà dels segells de qualitat, però, ens agrada veure com treballa el productor”, subratlla Jordi Serrat. Aquesta minuciositat arriba, fins i tot, a l’envàs, que també ha de ser sostenible. El president de l’entitat, però, descarta que a La Manduca es pugui arribar a cultivar el propi producte, i crear-lo amb els estàndards cercats. “Som una cooperativa de consum i prou”.

La fresquera, la sala on es guarden els aliments frescos que es deterioren ràpidament . Foto: LAIA BODRO

Una de les estances més peculiars de la seu de La Manduca és la “fresquera”, l’habitacle on es conserven els productes frescos tals com fruits secs, ous, cereals, pastes o farines a granel. Dotada amb aparells d’aire condicionat, es manté a 18 graus per evitar que el producte es faci malbé. “En no tenir tractaments químics, el producte es podria pollar i així n’allarguem la caducitat”, aclareix Jordi Serrat.

Pel que respecta a les accions que fa la cooperativa per donar-se a conèixer, hi ha la Castanyada i fa uns anys al Barri del Puig – on està situat el local – havien col·laborat en la celebració d’un mercat ecològic que s’hi celebrava i que va tenir una durada efímera.

Font de la notícia: tribuna ganxona

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada