No saben ni qui ni com va fer els blaus al nadó.

No saben ni qui ni com va fer els blaus al nadó.

 

Segons El Punt Avui, tercer i últim dia de judici a l’Audiència de Girona a Alejandro Suárez Puente, l’acusat d’haver assassinat el seu fill de tan sols 27 dies el 8 de desembre del 2009 al catorzè pis de l’edifici Beach Palace, de Platja d’Aro. Va ser el torn dels metges forenses, que van concloure que els hematomes que tenia el nadó en diferents parts del cos no eren mortals ni contundents, i que no es pot determinar ni com ni qui els hi va fer. Durant la sessió, es va especular que els quatre dits que tenia marcats a la cara el nadó fossin d’una agressió del pare, de les mans de la veïna que va intentar reanimar el bebè o, fins i tot, dels serveis sanitaris quan el van manipular. De fet, el metge del sistema d’emergències mèdiques (SEM) que va atendre el nadó va reconèixer que quan li van aplicar la cànula de Guedel van haver de pressionar més del compte la cara del bebè perquè l’aire no s’escapés, ja que no tenien la mida de l’aparell adequada. Pel que fa a les marques longitudinals de l’estómac, les metges forenses que van anar al lloc dels fets no van trobar cap objecte al pis que coincidís amb l’hematoma. Així, es va obrir la possibilitat que s’hagués pogut fer amb les planxes de reanimació dels sanitaris, o amb la pica del lavabo quan el pare li va intentar refrescar el cap després del cop. Pel que fa als blaus que tenia al pit, tot fa pensar que s’haurien produït en una maniobra de reanimació massa contundent que hauria realitzat l’acusat, la veïna o els sanitaris.

En resum, que les diferents lesions que es van trobar podrien ser perfectament compatibles amb el tràfec del nen amunt i avall. I que totes les lesions van ser perimortem, o sigui, un mínim d’una hora abans i després de la mort del nadó. L’única lesió contundent va ser la fractura cranioencefàlica que tenia la criatura, que li va provocar la mort gairebé a l’instant.

Les tres pèrits psicòlogues i psiquiatres que van intervenir van assegurar que l’acusat és un noi sense trastorns mentals, no és neuròtic, no té malícia i no té un perfil de maltractador. El jove té un sentiment de culpa per la mort accidental del nadó.

Al final del judici, el fiscal va modificar les seves conclusions i ara demana 16 anys de presó per un delicte d’assassinat amb l’agreujant de parentesc i l’atenuant d’arravatament. En el cas que es consideri que sigui un homicidi imprudent, sol·licita 4 anys de presó. En canvi, Manel Mir, l’advocat de la defensa, demana l’absolució en tractar-se d’un accident.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada