Canvi radical per al racó de Garbí del passeig guixolenc

Canvi radical per al racó de Garbí del passeig guixolenc

Font de la notícia: El Punt Avui

El front marítim de Sant Feliu de Guíxols es començarà a transformar a finals de l’any vinent amb un canvi radical de fesomia al racó de Garbí de la platja i el tram del passeig Rius i Calvet. El govern local de Tots per Sant Feliu (TSF), ERC i el PSC va presentar ahir l’avantprojecte que ha aprovat aquesta setmana, que preveu aprofitar l’ampliació del calaix de formigó que condueix la riera del Monestir fins al mar per guanyar un espai considerable per als vianants. La connectivitat entre el passeig i la platja millorarà, perquè el desnivell actual, de més de tres metres d’alçada en alguns punts, es resoldrà amb grades de formigó similars a les que ja s’han introduït al nou tram del passeig del Mar de Palamós o a la Riba de l’Escala. Tot plegat, amb una inversió d’1,17 milions que afrontaran entre dues anualitats pressupostàries: 2017 i 2018.

La proposta tècnica ja té el vistiplau de l’Agència Catalana de l’Aigua –que la veu bé perquè es resol la necessitat de doblar la capacitat hidràulica de la canalització per a avingudes torrencials– i Costes, que n’havia d’informar favorablement perquè s’actua en la zona maritimoterrestre. L’alcalde, Carles Motas, recordava que és “una zona on no s’ha fet cap inversió des de fa molts anys”, amb una vorera difícilment transitable pels arbres i nombroses barreres arquitectòniques. Hi unificaran vorera i calçada, amb tractament de zona prioritària per a vianants, en un mateix nivell. I fins i tot plantegen aprofitar l’espigó existent de roques com a extensió del passeig, amb el formigonat de la part superior per evitar que els passejants hagin d’anar saltant de pedra en pedra.

Per Motas, es tracta de “donar sentit” a una sèrie d’espais que l’havien perdut, com ara suprimir el mur de contenció previ a l’espigó i la barrera que impedeix seure mirant al mar, tot i que conservaran els clàssics arcs de ferro. Pel que fa a les grades, els regidors no avancen si s’anirà estenent en el futur cap al tram central del passeig, ja que l’alcalde recordava que l’any vinent també s’emprendrà la reforma del carrer Colom i la zona portuària del Club Nàutic Vell, a l’altre extrem de la badia. El tinent d’alcalde de Cultura, Jordi Vilà, defensava que pot servir per improvisar-hi un escenari d’activitats culturals o esportives o com a platja sense sorra per prendre-hi el sol els mesos d’hivern.

Un any d’espera

Per veure els treballs sobre el terreny, però, els guixolencs encara hauran d’esperar un any. Resten tràmits –el consistori, per exemple, ha de tramitar una concessió de Costes, i després vindran la redacció del projecte tècnic i l’adjudicació de les obres– i, sobretot, l’encaix dels terminis d’execució –d’entre sis i vuit mesos– entre temporades turístiques.

Per aquest motiu, les obres haurien de començar la tardor del 2017 i intentaran que s’enllesteixin abans de l’estiu del 2018. L’aportació municipal, explicava el regidor d’Hisenda, Josep Melcior Muñoz, es repartirà entre 630.000 euros l’any vinent i la resta, el 2018. Compten assumir l’obra amb recursos propis, però no tanquen la porta a aconseguir alguna subvenció externa.

LA XIFRA

1,17
milions d’euros
és el pressupost inicial de l’actuació, entre la nova canalització i les reformes de l’espai públic

Crida perquè els privats segueixin l’estela de la millora pública

El racó de Garbí fa anys que és l’aneguet lleig del front litoral ganxó, amb una estampa de decadència que il·lustren els locals tancats de l’antiga discoteca Palm Beach –i les restes dels antics banys que de vegades serveixen de recer improvisat per a captaires–, el restaurant Amura i la taverna Cal Canari.

En els últims anys, hi ha hagut successius intents per reactivar l’ordenació d’un sector urbà complicat, però fins ara cap ha reeixit i la crisi immobiliària encara ha agreujat més la paràlisi urbanística.

Per intentar posar-hi remei, l’executiu guixolenc ha impulsat aquests darrers mesos el pla de millora urbana del sector Rius i Calvet, que ara està pendent de resoldre les al·legacions i s’hauria d’aprovar en breu, per concretar les edificacions que es poden autoritzar a la zona de protecció de vint metres arran del domini maritimoterrestre i aclarir els drets i les obligacions de cada propietari. Motas va fer una crida als propietaris perquè segueixin l’exemple del consistori “i hi acompanyin” amb les reformes d’edificis o l’activació dels locals.

L’altre front obert a l’àmbit és el futur de la concessió del Palm Beach, en què la Generalitat ha intentat avançar la caducitat del local per abandonament i els titulars han recorregut als jutjats. En aquest cas la solució sembla que encara va per llarg.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada