Amarradors més grans per a la navegació recreativa

Amarradors més grans per a la navegació recreativa

 

http://www.elpunt.cat

 

Els amarradors per a la nàutica recreativa i esportiva al llarg de la Costa Brava tendeixen a créixer, però més en dimensions que no pas en nombre absolut. En el quadrienni comprès entre el 2011 i el 2014, segons dades facilitades per Ports de la Generalitat, la xifra total de punts d’amarratge d’embarcacions al litoral de la Selva, l’Alt i el Baix Empordà –sumant-hi els disponibles als ports i les diverses marines– va créixer dels 14.904 als 15.094. Els increments més notables es van registrar al Port de la Selva, Blanes, l’Escala i Sant Feliu de Guíxols, a còpia d’optimitzar la superfície disponible en les zones de mirall d’aigua. Però en paral·lel, s’aprecia un altre fenomen: els amarradors destinats a les petites eslores –entre 6 i 10 metres de llargada– van a la baixa en benefici dels destinats a embarcacions més grans, d’entre 12 i 20 metres, sobretot, però també iots més grans.

La crisi econòmica ha estat un llast addicional per a la nàutica popular

El secretari general de l’Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics (Adin), Miquel Guarner, admet que a Catalunya la dinàmica de generar amarradors per a embarcacions més grans es nota, “sobretot, de Barcelona cap al nord”, i ve donat perquè molts aficionats ara s’inicien directament amb embarcacions de més de sis metres, en paral·lel al “creixement del parc d’embarcacions d’eslores mitjanes durant els darrers 20 anys”.

La crisi ha estat un llast addicional per al sosteniment i creixement de la nàutica popular. Molts clubs competeixen per atraure escales i estades de grans iots a l’estiu, però el director del Club Nàutic l’Estartit, Eugeni Figa, atribueix més la tendència a l’evolució del mercat: “No tothom va a cercar embarcacions més grans, però els estàndards de fa anys han crescut” dels 6 fins als 8, en el segment inferior, i cap als 12 metres. Per aquest motiu, a l’Estartit han fet una enquesta entre els socis i en els plans de la nova concessió preveuen fer créixer les dimensions dels amarradors, a més de les eslores, en les mànegues, cap als tres metres i mig i una mica més de quatre metres d’amplada.

A Sant Feliu de Guíxols, el vicepresident del Club Nàutic, Melcior Soler, corrobora que en els darrers anys han reordenat la dàrsena per encabir-hi més embarcacions “de 12, 14, 16 i fins als 20 metres d’eslora”, per rendibilitzar un espai que sense cap canvi ara tindrien amb més amarradors vacants. Després de dos estius fluixos quant a les estades de grans eslores –en part per l’alentiment econòmic, però sobretot pel mal temps–, Soler destaca que la darrera temporada “ha estat molt bona i s’ha recuperat gairebé el nivell dels anys previs a la crisi”.

L’altre club baixempordanès que prepara canvis és el Club Nàutic Costa Brava de Palamós. En el projecte per renovar la concessió preveuen més amarradors (dels 255 actuals a 285) exprimint al màxim l’escàs espai disponible entre els molls comercials i pesquers del port. Estiraran els pantalans, però també les mides actuals dels canals i els amarradors: “Serem una mica més generosos perquè les embarcacions maniobrin millor”, diu el director, Andor Serra.

El guany de places també se centrarà entre els 10 i els 12 metres d’eslora: “La demanda va cap a embarcacions més grans i amb més logística per poder navegar més dies a l’any; les petites eslores estan més limitades al bon temps i molts socis van cap a vaixells més grans.” L’extens mercat de segona mà hi ajuda.

LES XIFRES

14.904
amarradors
esportius tenia comptabilitzats Ports de la Generalitat el 2011 en ports i marines de la Costa Brava.
15.094
amarradors
figuren en el recompte del 2014. N’hi ha 190 més, però entre les noves places creixen les dimensions.

Calen més marines seques i rampes

El secretari de l’Adin, Miquel Guarner, creu que la tendència a fer créixer les dimensions dels amarradors deixa de banda els aficionats a la navegació enquadrats en la tipologia de nàutica popular. Per generar més llocs per a l’amarrada, tenint en compte que no es preveu cap port nou, avança possibilitats com ara una reordenació de l’espai alliberat en les dàrsenes pesqueres. Però per rellançar la nàutica popular hi afegeix que “les administracions haurien d’apostar més per fer noves rampes d’avarada i més marines seques”. Els magatzems d’embarcacions continuen allunyats del litoral, fet que condemna els usuaris a no poder tocar la barca fins a la pròxima temporada estival. Les marines seques no han arrelat pel fet que el sòl en primera línia va car i cap municipi s’arrisca a construir una nau de gran altura vora el mar, però entre els projectes destaca la del port de Sant Feliu, impulsada pel nàutic local, amb 150 places, robotitzada i l’opció que la coberta albergui un amfiteatre per a la Porta Ferrada.

Els petits amarristes del Port d’Aro lluiten contra la ‘marea’

Els titulars d’amarradors petits al Port d’Aro s’han organitzat en les darreres setmanes contra els plans previstos en el projecte presentat per gestionar nova concessió –durant 25 anys a partir de l’any vinent– que preveu la supressió de fins a 161 de les 177 places per a embarcacions de fins a 6 metres d’eslora i de 176 amarradors més d’entre 6 i 8 metres, que passarien dels 315 actuals a només 139 en el futur.

Molts socis històrics se senten empesos a abandonar la seva afició, ja que denuncien que les noves tarifes aniran a l’alça. Alhora, han alertat de la construcció d’un nou espigó a punta Prima i l’ampliació del ja existent per captar suport extern en el pla ambientalista i pressionar tant la Generalitat com l’Ajuntament amb vista al moment en què s’hagi de donar el vistiplau ambiental a la nova concessió.

La junta directiva de l’entitat defensa que els espigons compleixen un dels requisits del concurs: “Evitar l’agitació marítima en el primer tram” de la dàrsena. I també han garantit que l’impacte ambiental de les noves estructures s’integrarà paisatgísticament i no afectarà cap zona d’interès –com ara les posidònies– al fons marí. La junta del club també defensa l’argument que la mànega mitjana de les embarcacions ha crescut en els darrers anys, i que han elaborat una planificació pensada a explotar la marina durant els pròxims 25 anys.

Sobre la crítica que hi ha un nodrit segment de socis que temen quedar fora del futur complex, per una qüestió de costos, argumenten que el 90% dels titulars actuals poden tenir-hi cabuda tot i la reducció del nombre d’amarradors per a eslores petites. Malgrat això, els crítics han demanat que s’ajorni el procés de reserva i preadjudicació d’amarradors fins que la Generalitat doni llum verd administratiu a la nova concessió. I insisteixen a demanar la convocatòria d’una nova assemblea.

Moratòria a Sant Feliu

Fa un parell d’anys, es va produir un conflicte similar entre els arrendataris d’amarradors de nàutica popular gestionats per Ports de la Generalitat a Sant Feliu de Guíxols. L’ens volia cedir la gestió de tot el seu paquet de places a mans de Nàutic Vell, una societat impulsada per la Cambra de Comerç ganxona que explota els amarradors situats entorn al promontori del Salvament i l’antiga seu del club nàutic.

Però els usuaris, organitzats dins l’associació El Fortim, van forçar una mena de moratòria i noves autoritzacions d’ús per tres anys més. El seu president, Luis Menéndez, explica que han aconseguit “mantenir preus i condicions”, però continuen amatents i amb vista a la futura renovació dels drets d’ús.

Font de la notícia: El Punt Avui

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada