SALUT, LITERATURA I CLUBS DE LECTURA

SALUT, LITERATURA I CLUBS DE LECTURA

 

MEDICINA-WEB-600x250

Segons Informa Radio Sant Feliu Aquest divendres 30 de maig a les 19:30h al pati de l’Antic Hospital Municipal, tindrà lloc una nova sessió dedicada a la literatura i la salut, que cada any s’organitza dins el cicle Salut i Societat de la Càtedra Martí Casals, i en la que hi col·laboren els clubs de lectura de les biblioteques de Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro.
Enguany, l’obra escollida és “Jo! Memòries d’un metge filòsof”, escrita el 1925 per Prudenci Bertrana i basada en el curiós personatge que fou el metge i escriptor Dídac Ruiz. Aquest serveix al novel·lista per fer una caricatura del típic heroi modernista, però és també la novel·la de l’inadaptat, de l’home que no troba on arrelar-se, tema tan inseparable de Bertrana.
El comentari de l’obra anirà a càrrec del Dr. Joaquim Jubert Gruart (Metge neuròleg i autor del llibre “Diego Ruiz, Prudenci Bertrana i La locura de Álvarez de Castro”). L’entrada és lliure i gratuïta.
Prudenci Bertrana (Tordera,1867 – Barcelona,1941). Escriptor modernista. Va estudiar batxillerat a Girona i un curs d’enginyeria industrial a Barcelona, on es va establir definitivament en 1911 i va dirigir les publicacions L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. Va exercir de periodista i professor de pintura. Va col·laborar també en El Poble Català, La Publicitat, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya. Literàriament es va desmarcar de les modes de l’època. És conegut sobretot per la novel·la Josafat (1906), la primera de la seva producció en aquest gènere, i per la recopilació Proses bàrbares (1911), però va publicar els seus primers contes l’any 1903, alguns dels quals es consideren dels millors que s’han escrit en català. La producció de contes de Bertrana té tres motius principals: el paisatge, els camperols i els animals. La seva obra novel·lística, estructurada des d’una minuciosa i detallada observació del món, part de l’experiència de la pròpia vida com a home i escriptor. No obstant això, és en la trilogia Entre la terra i els núvols -formada per L’hereu (1931), El vagabund (1933) i L’impenitent (1948)- on es reflecteix més la seva petjada autobiogràfica, recollida entorn de les frustracions personals, la més dolorosa de les quals fou la mort de tres fills. La seva filla, Aurora, també es va dedicar a la literatura i va escriure unes memòries que contenen nombroses referències al seu pare.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.