Conreus antiincendis a les Gavarres

Conreus antiincendis a les Gavarres

 

Baix Empordà / Giron

Segons Informa El Punt Avui Els darrers incendis dins de la zona protegida (PEIN) del massís de les Gavarres, especialment el del 15 de març, que va arrasar 359 hectàrees forestals a cavall dels termes de Vall-llobrega, Palamós i Calonge, fan augurar una campanya d’estiu complicada. La Generalitat ha demanat als ajuntaments gironins que extremin el control sobre la neteja dels perímetres de les zones boscoses i rurals que limiten amb urbanitzacions, masos i cases aïllades o granges. Però a més del manteniment de pistes d’accés i infraestructures per a l’extinció –dipòsits o hidrants–, una tercera pota de les actuacions per frenar els focs és el foment dels conreus agrícoles dins de les zones forestals, que actuen com a tallafoc i faciliten l’actuació dels bombers en cas d’incendi.

Des del Departament d’Agricultura i Medi Natural (DAAM), el director territorial, Vicenç Estanyol, admet que no és una política que depengui directament del sector públic, perquè la major part dels boscos del massís són de propietat privada. Però es mira de fomentar. “Al 2013, es va autoritzar pràcticament el 90% de les sol·licituds de rompudes” de terrenys forestals, l’acció de talar i llaurar zones boscoses per tal de dedicar-les al conreu o activitats agropecuàries, destaca Estanyol. Entre el 10% restant d’expedients denegats, el motiu més freqüent era que afectaven a sòls qualificats pels ajuntaments com a reserves forestals municipals.

Aposta pel “mosaic”

En espera d’acabar d’avaluar el rebrot de la zona cremada al març a les Gavarres, el director dels serveis territorials del DAAM fa notar que l’impacte paisatgístic de l’incendi de la passada tardor a l’Empordanet –que va afectar unes 550 hectàrees de Vilopriu, Colomers, Jafre i Foixà– és més lleu: “El predomini del mosaic de conreus i bosc fa que tant la gestió de l’extinció com la recuperació del paisatge siguin més ràpides.”

Al març, les flames van avançar descontrolades fins a les vinyes de la vall palamosina de Bell-lloc i, per l’altre flanc, van quedar frenades els masos agrícoles de vinya, olivera i fruiters de Calonge, on els efectius es van apostar per mantenir el foc a ratlla. La vinya és un dels conreus amb més possibilitats d’estendre’s a la zona desforestada pel foc del juliol de 2012 a l’Alt Empordà.

Tales controvertides

Les esclarissades o rompudes al bosc no solen ser ben rebudes pels amants de la natura, però Estanyol recorda que “el bosc ha anat guanyant terreny en les darreres dècades cap a zones agrícoles abandonades”. A les faldes del Montagut de Palamós, les flames de final d’hivern han deixat visibles els antics bancals de vinyes abandonades al segle XX. El pasturatge és una altra de les activitats que estudia el govern de Palamós per mantenir net el sotabosc.

Les figures de protecció que regulen els espais PEIN o de la xarxa Natura 2000 fomenten “la preservació, però no barren el pas a l’agricultura”. De fet, la premissa del DAAM és que “agricultors i ramaders són cabdals per a la gestió de les zones naturals, perquè són els que millor coneixen el territori”, conclou Estanyol.

Desbrossades forçoses

Respecte al manteniment de les franges desbrossades de protecció, la Generalitat havia activat una campanya per extremar-ne el control per part dels municipis, setmanes abans del darrer gran incendi de les Gavarres.

L’objectiu és garantir la seguretat dels nuclis i masos habitats, però des dels ajuntaments alerten que és un procés lent i que manquen recursos. A Vall-llobrega, l’alcalde, Rufino Guirado, diu que han delegat el control en l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) on, al seu torn, reconeixen que “hi ha finques dividides entre més d’un amo” i el procés per localitzar-los via cadastral o registral és feixuc. El regidor de Medi Ambient de Santa Cristina d’Aro, Jordi Oriol, xifra en 416 les parcel·les pendents de netejar, i apunta que el procés previ a l’execució subsidiària “s’allarga dos o tres anys”. També n’hi ha de promotores en fallida, un problema afegit per recuperar l’import avançat.

El director territorial d’Interior, Albert Ballesta, concedeix que “el procés administratiu no ajuda”, però aposta per “començar a avançar feina, detectar punts crítics i acotar el problema”. Per saldar els deutes de les execucions forçoses, confia en Xaloc, l’ens tributari de la Diputació. I contempla fórmules per compensar diners avançats pels municipis.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.