Segons Informa El punt Avui En Jordi té 35 anys i és agent dels Mossos d’Esquadra per vocació. Mostra orgullós la desena de felicitacions que ha rebut pels serveis meritoris. Des del desemmascarament, ell tot sol, d’una xarxa que clonava targetes de crèdit fins a la detenció de l’assassí de Federica Squarise a Lloret, passant per la detenció d’uns malfactors que van ferir una companya al mig del carrer, i un llarg etcètera. Professa devoció per la seva feina i recorda que mai ha tingut interès per ascendir i pujar de categoria, perquè com se sent, o se sentia, còmode és trepitjant el carrer, vetllant per la seguretat de la gent i perseguint els malfactors. Ha estat destinat a Lloret de Mar i Sant Feliu de Guíxols, dues zones on, segons explica, la delinqüència es manifesta amb força i els Mossos tenen més feina. Remarca que ell, si veia que la nit era la franja en què més falta feia la vigilància, demanava fer el torn de nit. I va ser precisament arran d’una persecució nocturna d’uns fugitius que va tenir una greu lesió que li ha comportat la incapacitat. Una nit de setembre del 2011, la seva patrulla va ser requerida per la policia local de Platja d’Aro per interceptar un sospitós que fugia amb un 4×4. En Jordi va acabar arrestant el fugitiu amb les seves pròpies mans, però abans havia caigut per un terraplè i això va tenir greus conseqüències per a la seva esquena. La lesió va ser l’inici d’una odissea per mútues i hospitals (ha hagut de ser operat tres vegades) i una batalla amb el Departament d’Interior. Primer, perquè se li reconegués que es tractava d’un accident laboral i, actualment, amb la incapacitat permanent total reconeguda, perquè se’l reincorpori a un lloc de treball idoni per a la seva situació actual. En Jordi, que ha hagut d’entregar la placa i l’arma, es vol sentir útil i treballar en feines relacionades amb la policia. “És una qüestió de realització personal. Jo no puc estar tot el dia a casa. Vull ser i sentir-me útil”, explica des de la llitera de la clínica Teknon, on li han fet les dues últimes operacions. Ell reclama incorporar-se a la comissaria de Sant Feliu de Guíxols, la més propera al poble on viu. Interior li ha ofert una plaça de les que anomena tècnic de suport, o de subaltern, a la comissaria de trànsit de Girona. Un lloc que no pot acceptar, ja que la principal limitació que té és que no pot conduir. Interpreta que és una invitació que desisteixi de voler tornar. Però ell vol tornar a treballar per als Mossos, i enumera un reguitzell de tasques que pot fer bé amb la seva discapacitat: atenció a víctimes, recepció de denúncies, repàs d’expedients…

En Jordi és un dels catorze mossos amb IPT (incapacitat permanent total) que esperen que el departament els trobi un lloc per tornar a la feina. I un dels seixanta que actualment atén l’Associació per la Integració Laboral de Mossos d’Esquadra Discapacitats, entitat que presideix Àngel Gómez-Quintero, mosso, discapacitat i advocat, que defensa els interessos dels agents que es troben en aquestes situacions. L’associació vetlla perquè els mossos que tenen incapacitat siguin incorporats en una plaça adequada i perquè no se’ls retalli el sou que percebien en funció de la categoria que tenien abans de tenir la incapacitat, independentment de si tenen dret a percebre la pensió d’invalidesa de la Seguretat Social, que sol representar el 55% del sou. Fonts d’Interior remarquen que se senten amb l’obligació moral, no pas legal, de trobar un lloc de treball a la comissaria més propera a aquests agents amb discapacitat, molts dels quals, com en Jordi, han arribat a la incapacitat en acte de servei. Però distingeixen entre dos casos d’incapacitat. En la incapacitat permanent, que no suposa la pèrdua de la condició de policia, no es cobra pensió de la Seguretat Social i es pot passar a l’anomenada segona activitat i cobrar el sou íntegre. En canvi, Interior admet que, en els casos d’incapacitat total, es perd la condició de mosso i, com que l’afectat té dret a la pensió de la Seguretat Social, que representa el 55% del sou, si l’agent es vol reincorporar en una tasca de suport, són partidaris de recalcular el sou restant-hi el 55% que hi aporta la Seguretat Social per equiparar-lo al que tenia abans. Àngel Gómez-Quintero qualifica d’il·legal i discriminatori aquest criteri que fa servir Interior i recorda que diverses sentències avalen el dret dels treballadors a cobrar la pensió d’invalidesa total i mantenir el sou que tenien quan van perdre la capacitat per exercir de policia. I troba immoral que els hagin arribat a dir que, si no els abaixessin el sou, ser discapacitat als Mossos seria una bicoca. Fonts d’Interior mantenen que sumar el sou íntegre a la pensió seria discriminatori per a la resta. En vista d’aquest panorama, l’associació recomana als agents que han tingut malalties o lesions que els poden suposar la incapacitat que no ho deixin saber i que no moguin cap paper per tal d’evitar conseqüències salarials.

L’associació que vetlla pels drets dels mossos incapacitats mostra una gran capacitat negociadora i, en vista dels resultats de les negociacions que mantenen ara per trobar lloc als catorze mossos que han d’ingressar, ja ha anunciat que, en cas que Interior opti per retallar-los el sou, ja no s’entretindrà a presentar recursos al contenciós com ha fet fins ara, sinó que anirà directament a denunciar els càrrecs responsables per la via penal, per un delicte contra els drets dels treballadors. A més, els responsables de l’associació sospiten que Interior fa diners, o si més no se n’estalvia, amb els agents amb incapacitat. Creuen que, encara que els treguin la condició de policies, no han eliminat la seva plaça del registre de llocs de treball del cos i per la Generalitat continua rebent dels traspassos de l’Estat el sou íntegre d’aquests policies, quan en realitat només els en paga el 45%, perquè el 55% restant vindria de la Seguretat Social.