Costes accepta preservar La Taverna del Mar guixolenca

Costes accepta preservar La Taverna del Mar guixolenca

Segons Informa El Punt Avui Les llargues negociacions de l’Ajuntament de Sant Feliu amb el servei estatal de Costes per a la preservació de La Taverna del Mar dins del domini maritimoterrestre de la platja de Sant Pol han tingut el final desitjat pel govern municipal, que ha aconseguit que el Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient abandoni la idea d’enderrocar l’edifici.

Una tècnica adscrita a Costes era partidària que la construcció desaparegués un cop caducada la concessió de la família Ensesa i la de les casetes de bany annexes, que segons l’anterior llei estatal haurien quedat extingides l’any 2018. Des del servei estatal de la demarcació, argumentaven que així es guanyaria zona de bany i que l’edifici d’obra havia reemplaçat de manera irregular una guingueta de fusta anterior que es va incendiar l’any 1935, però des del municipi s’ha insistit que el restaurant era un actiu turístic, singular i consolidat després de dècades.

Plànols de Masó

Per donar consistència als arguments, el bipartit de CiU i PSC va promoure la catalogació de l’edifici –en paral·lel a la del complex originari dels banys de Can Rius– pel seu interès arquitectònic com a bé cultural d’interès local.

El regidor d’Urbanisme, Joan Vicente, va rescatar alguns vells plànols de l’arquitecte Rafael Masó, que va dissenyar tot el complex residencial de La Gavina i s’Agaró, i que situava l’actual taverna com unes dependències per donar serveis als estiuejants que prenien banys de sol i aigua a la platja de Sant Pol. Tot i les successives reformes fetes durant dècades, l’estructura de l’edificació s’adiu amb la idea inicial de l’arquitecte.

Reobrir abans del març

Tot i haver cursat alguns tràmits judicials, l’Ajuntament guixolenc finalment va desestimar la idea de reclamar la titularitat de la taverna, en virtut d’un conveni del 1985 en què l’aleshores titular de la concessió, Josep Ensesa, la traspassava a mans del municipi.

Les concessions, segons la normativa estatal, no es podien traspassar ni arrendar. I a l’octubre es va resoldre el llarg litigi entre els concessionaris i la fins aleshores llogatera, que havia explotat el restaurant durant més de tres dècades. Com que des del 4 d’octubre, però, l’edifici roman tancat amb
pany i forrellat, en l’últim ple municipal es va aprovar per unanimitat una resolució en què s’insta els Ensesa a reprendre-hi l’activitat hostalera, com a molt tard, l’1 de març.

El text serveix d’ultimàtum perquè el restaurant torni a funcionar durant la temporada turística, ja que en cas contrari el consistori denunciarà a Costes de la Generalitat “l’abandonament de la concessió” i la reclamarà a favor del consistori.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.