Ciro Esteve, Ivan Ejarque i Jesús Fernández, són
tres policies locals de Sant Feliu de Guíxols que el 22 de desembre
passat, un dia de molta mala mar, van estar a les portes de la mort.
Mentre intentaven ajudar uns pescadors que havien caigut al mar des
d’unes roques, una gran onada els va engolir també a ells i van estar
cinquanta minuts lluitant enmig d’un mar enfurismat. Van aconseguir
salvar dos dels tres homes que havien caigut a l’aigua i ells van acabar
a l’hospital i van estar setmanes de baixa. Ciro, el que es va fer
ferides més greus, va estar tres mesos de baixa. Ivan i Jesús, un.Com els va arribar l’avís que hi havia gent en perill?(Respon
Ivan) Va arribar una trucada a la central, i Jesús i jo, que era el
responsable de patrulla, vam anar amb cotxe a la zona i un home ens va
indicar que hi havia gent a l’aigua. Hi havia molta mala mar. Després
s’hi va afegir en Ciro, que aquell dia anava de suport amb la grua. En
Jesús de seguida es va treure la roba disposat a tirar-se a l’aigua. Jo
li vaig donar ordres que no ho fes fins que tinguéssim eines per
assegurar-nos i vaig demanar a l’Àlex, del club de submarinisme, que em
portés un salvavides. Un dels accidentats cridava arrapat a les roques i
el van poder pujar. Es va aferrar al braç d’en Jesús i va anar d’un pèl
que no cauen tots dos a l’aigua. El noi cridava que el seu company era a
dins i no el veia. Nosaltres vam veure un home (que no era el seu
company sinó un altre que havia anat a ajudar-los) que lluitava entre
les ones. Quan vam tenir el salvavides, Ciro el va llançar a l’aigua tan
enllà com va poder. Amb aquest gest es va trencar el tendó, tot i que
en aquell moment no ho sabia. I en un segon va pujar una gran onada i
ens va arrossegar a tots tresEs van veure morts?(Jesús)
Sí. Veies que la vida se te n’anava. Les ones primer ens aixecaven,
però després ens enfonsaven, i el submarinista que era a la vora va
comptar l’estona que érem sota aigua sense treure el cap i va dir que
Ciro i jo hi vam estar més d’un minut i Ivan dos. Vam procurar
allunyar-nos tant com vam poder de les roques. Vam aprendre a fer apnees
per respirar i vam aconseguir agafar l’home que vèiem i col·locar-li el
flotador, però ell ja no tenia forces i l’havíem d’aguantar perquè no
s’empassés.Quanta estona van estar a l’aigua?(Ciro)
Ben bé cinquanta minuts. Vam veure que no podríem arribar nedant a port
i vam haver d’esperar el rescat amb barca. Jo veia que alguna cosa em
passava a les cames que m’impedia nedar, eren les fractures, però
llavors encara no ho sabia. Vèiem l’helicòpter, però només ens
assenyalava, no ens podia treure, no podia acostar-se a l’aigua. Llavors
va arribar el mariner amb la seva barca petita, ens hi va pujar i ens
va dur a port. Allà ens vam adonar del que fa l’adrenalina. Només
llavors van començar a tremolar i ser conscients de les ferides que
teníem. Teníem una hipotèrmia greu, de 28 i 30 graus.Si es repetís una situació semblant, actuarien igual?(A
l’uníson) I tant! No pots veure un home a l’aigua i deixar-lo allà. És
el nostre deure. No som herois ni volem que ens hi considerin. Som
policies i hem d’ajudar la gent. L’aventura ha servit perquè s’hagi
establert un lligam més fort de solidaritat i companyonia entre aquest
equip que formem nosaltres tres. Els mateixos que el 27 de novembre vam
fer un altre servei singular: ajudar una dona a parir al carrer.També van fer de llevadora?(Jesús)
Exactament això. La dona sortia de la porta de l’edifici i ens avisava
que la criatura ja sortia. Ho vaig veure i vaig tenir temps de posar
les mans a sota i copsar la criatura abans que caigués a terra i, de
seguida, no sé d’on la va treure, l’Ivan va dur una cadira i la mare,
asseguda, va poder agafar el nen al pit sense haver-li de tallar el
cordó umbilical.Els han condecorat?L’Ajuntament
ens va fer un escrit d’agraïment i felicitació pels dos casos, però
condecoració formal no. Aquest any no s’ha fet festa de la policia
perquè hi havia decretar l’estat d’alarma. El que sí voldríem és que el
cas servís perquè se’ns dotés de material per si es tornen a donar
emergències al mar. Tenir almenys armilles salvavides..I els nois que van poder rescatar, han contactat amb vostès per mostrar-los agraïment?No.
No n’hem sabut mai més res. Però no ens sap greu, no estem a la seva
pell. No sabem com estan. Tampoc els volem titllar d’imprudents. Ells
tenien les canyes molt més amunt d’on van caure. Potser van baixar per
treure un peça enrocada i el tercer home els anés a ajudar i llavors el
mar els engolís. Els pescadors, el que va morir i el que van treure
primer, eren dos nois garrotxins. El tercer és un noi d’aquí, amb un nom
marroquí impronunciable, que nosaltres anomenàvem Víctor per animar-lo a
resistir.