“De 9 milions en grans obres, l’habitatge social sols ha rebut l’1%”

“De 9 milions en grans obres, l’habitatge social sols ha rebut l’1%”

Font de la notícia: El Punt Avui

Té 55 anys, és funcionari de Correus i abans dels quatre anys que du com a regidor, ja n’havia dedicat 12 al món sindical, a CCOO. A l’oposició, ha estat propositiu, tot i que ha acabat endurint el to en veure que algunes idees s’aproven, però no avancen. Per al nou mandat, volen créixer per ser més decisius i mirar de forçar canvis.

La militància de Guíxols des del Carrer li ha renovat la confiança perquè lideri, en un segon mandat, la formació al consistori de Sant Feliu. Ahir al vespre el van presentar, en un acte amb el cap de llista al Congrés, Joan Luengo, a la biblioteca municipal.

Quina sensació li deixa el mandat que s’acaba?
Els tres grups el govern s’han descuidat que cap d’ells va guanyar les eleccions. Amb prou feines, sumats, arribaven el 51% dels vots, i han defensat uns projectes estratègics de ciutat que, com a molt, ho eren del govern. Han fet coses bé, però n’han deixat de fer moltes altres. I han estat poc empàtics amb les demandes.
Què canviarien?
Per començar, el pressupost participatiu, que duien TSF, el PSC i ERC en els programes. S’han estès en altres poblacions properes, però malgrat que hi hem insistit en els tres debats de pressupostos, ens els han descartat reiteradament. I també creiem que cal apostar per una tarifació social de les taxes. No té sentit que l’escola bressol costi 168 euros al mes per a tothom, per a qui ingressi 60.000 euros o per a qui sumi en parella menys de 25.000. Hi ha subvencions per a rendes molt baixes, però és un sistema paternalista. També reclamem la recollida porta a porta, en el contracte pendent d’escombraries. I un altre exemple és la modificació del reglament municipal (ROM). Són mesures senzilles, amb menys cost que les grans obres, però que canviarien coses.
Quin problema té el reglament?
És vell i amb un model molt presidencialista: que fa que l’alcalde mani moltEl govern tanca sempre els debats de qualsevol punt, després de la votació, l’alcaldia encara pot acabar d’opinar i la junta de portaveus gairebé no té competències. Però no és només això: caldria regular amb més flexibilitat la intervenció dels veïns, perquè no hagin d’esperar a veure si poden dir res si el ple no se suspèn a la mitjanit, i aspectes com la iniciativa legislativa dels ciutadans o les audiències públiques perquè els governs retin comptes davant la població. A començament de mandat, vam constituir una comissió, i després de dos anys de reunions van acabar com el rosari de l’aurora. Ens van dir que no canviarien regles a mig mandat. I aquí ens vam quedar.
En el pla de les grans obres, han estat força crítics amb Rius i Calvet.
Vam ser l’únic grup de l’oposició que va fer costat al govern en l’aprovació inicial dels plans de l’aparcament de la Corxera i de la reforma del passeig Rius i Calvet. En aquest darrer, ens van prometre que es trasplantarien els arbres abans dels treballs, però les obres van començar massa tard, amb arbres, i quan van aparèixer problemes, els van descatalogar i talar. També havíem proposat una passera de fusta sobre el moll de pedra, i l’alcalde va dir que no el tocarien, perquè era cosa de Costes. Tot molt de pressa, i al final ho hem pagat nosaltres i amb més formigó. No diem que hagi quedat malament, però sense presses electorals estaria millor, hauria sortit més barat i tindríem més ombra.
I el Thyssen?
Tenim un bon embolic i caldria asserenar el debat. Entre les propostes que farem, hi ha la creació de diferents consells, un dels quals de la Cultura i les Arts. Creiem que el model actual d’exposicions a l’estiu és vàlid, i que és arriscat construir un edifici per a una exposició que també seria temporal, encara que durant 20 anys. Malgrat que ens cedeixin els quadres tot aquest període, caldrà assumir despeses d’assegurança, conservació, custòdia. I per a l’emplaçament preferiríem l’antic hospital, per descongestionar el monestir i centrar-lo, com un dels llocs on va néixer la ciutat moderna, en la història local.
Quins altres consells veuen necessaris?
Ja n’hi ha quatre, d’Esports, Serveis Socials, Joventut i l’Escolar, que és l’únic que ha funcionat per la insistència de la comunitat educativa. A Joventut, s’ha dinamitzat el punt jove, i això és bo, però amb molt poc debat amb les entitats. I a més del de Cultura i Arts, creiem que caldria un consell de Comunicació, perquè els mitjans o espais públics donin més veu a tothom. En quatre anys, amb 72 mocions al ple i 150 preguntes, només ens han fet una entrevista, i el butlletí municipal no el vèiem malament d’origen, per a la gent gran que no està familiaritzada amb internet, però s’ha convertit en una eina de propaganda. A banda, també creiem necessària una regidoria de Feminisme i LGTBI, perquè s’han fet accions, però cal més seguiment.
Quins reptes té el municipi ara mateix?
Tenim un greu problema d’habitatge. No és gaire sorollós ni mediàtic, però aquests quatre anys hi ha detectades 167 famílies que viuen en situació d’ocupació, hi ha 60 demandants de lloguer social que s’acumulen i 37 expedients de desnonament en diferents estadis, molts d’ells ajornats. Durant anys, des dels diversos governs, s’ha anat trampejant, però no hi ha un parc públic municipal d’habitatge protegit i sí 713 pisos turístics. De 9 milions d’euros invertits en els grans projectes, només un 1% s’ha destinat a comprar tres pisos a bancs, que a més ja estaven ocupats irregularment. I a l’asil també hi ha dèficit de places geriàtriques, i les que hi ha estan en condicions millorables. Haver començat pel Parc Central és iniciar la casa pel teulat.
Comentava ahir que han presentat desenes mocions. Quantes s’han aprovat?
De 72 mocions presentades, se n’han aprovat 50. Però estem molestos també perquè algunes, tot i el compromís que impliquen, no han servit perquè es fes absolutament res, com en el cas de treballar amb banca ètica. O per ben poc, com ara amb la col·laboració amb Som Energia, que tot just va servir perquè els convidessin a fer una xerrada. Tots dos punts seran línies vermelles nostres abans de qualsevol pacte en el nou mandat.
Amb la seva altra proposta de treure el nom d’Antoni Vidal de la Rambla, sí que se’n van sortir. I semblava difícil…
Sí, va prosperar i s’ha materialitzat, encara que volíem una consulta per decidir el nou nom, que no es va fer, i va acabar barrejant-se amb el procés. Resta pendent la participació per decidir canvis en el nomenclàtor. I hi ha altres carrers, com ara el d’Hernán Cortés.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada