Pugna a Sant Feliu per la concessió del Palm Beach

Pugna a Sant Feliu per la concessió del Palm Beach

El futur de l’edifici dels antics banys de Sant Elm o Can Rius, que en la seva darrera etapa d’activitat va funcionar com a discoteca Palm Beach al racó de Garbí de la platja de Sant Feliu, està encallat quan falten dos mesos perquè expiri formalment la concessió, en virtut de l’antiga llei de Costes del 1988. El govern municipal ha jugat les seves cartes per aconseguir el control de la part de l’immoble situada a la franja maritimoterrestre, com ha confirmat l’alcalde, Carles Motas, en declaracions a Ràdio Sant Feliu, però el desenllaç és incert, ja que hi ha diversos fronts oberts, també als jutjats.

La concessió està encara en mans del Grup Eldorado, i el seu responsable, Marc Cruañas, avançava ahir que també han reclamat “el dret de pròrroga, perquè s’ha fet el que calia i un pla director per a l’edifici que l’Ajuntament no va tramitar”. Respecte a l’expedient, incoat per la Generalitat a instàncies del consistori, per decretar la caducitat avançada de la concessió, Cruañas argumentava que “hi ha un contenciós pendent de sentència”, una situació que també bloqueja la decisió administrativa sobre el futur de la concessió en els pròxims 50 anys.

El gerent del grup empresarial defensa que el projecte de reforma de l’edifici –que es preveia que recuperés l’estètica antiga i la reconversió en saló de convencions i banquets amb un beach club a la zona inferior– hauria tirat endavant si haguessin tingut les garanties jurídiques que renovarien la concessió, d’altra banda més en l’aire ara que mai. Però l’altre escenari, que Costes decideixi a favor de l’Ajuntament, també presenta intrigues com ara la propietat privada de les parts que el grup retindria fora de l’àmbit maritimoterrestre, que farien raonable la cerca d’un acord.

Dinàmiques oposades

El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Josep Saballs, no tancava ahir la porta a una hipotètica entesa, però amb condicions: “Qualsevol acord dependria de la retirada de les accions judicials” per part dels privats. Però encara que això passés, l’edil deixava clar que la concessió és pública i “se sotmet a normes de lliure concurrència”, de manera que no hi pot haver drets adquirits, tractes de favor ni requisits a mida.

Tot plegat, pendent del litigi

Entre els requisits que estableix la llei estatal de Costes per aconseguir una concessió hi ha la presentació d’un avantprojecte amb les obres, millores i fesomia futura de l’espai reclamat. I el consistori, ara mateix, topa amb l’obstacle que l’edifici és tancat i en mans encara dels fins ara concessionaris, de manera que el desbloqueig no sembla viable fins que o bé es resolgui el litigi, o bé el Grup Eldorado el retiri.

L’alcalde, Carles Motas, només ha pogut fer valer l’argument de les obres de millora en curs al passeig marítim Rius i Calvet, que finalitzen tot just a l’inici de la zona en disputa. Pel govern municipal, la revaloració de l’edifici dels antics banys seria un pol d’atracció per acabar de revitalitzar l’àmbit.

El govern local també es va presentar a altres concessions, com ara la de la Taverna del Mar, a la platja de Sant Pol. Però en aquest darrer cas s’ha mantingut el control en mans dels privats, les germanes Ensesa, en pro de la continuïtat, però alliberant la resta de la badia. En el supòsit que el consistori aconseguís el control de l’antic Palm Beach, la fórmula plausible de gestió seria una subconcessió municipal, com en el cas de l’antic Tinglado, que Ports va cedir al municipi i ara és gestionat pel Club Nàutic.

Font de la notícia: el punt avui

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.