La comissió de nomenclàtor té feina a Sant Feliu

La comissió de nomenclàtor té feina a Sant Feliu

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va reactivar la comissió de nomenclàtor el mes passat per donar sortida a l’acumulació de feina de diverses peticions de diversos grups. N’hi ha de recents, com ara el cas d’un espai dedicat a l’U d’Octubre de 2017 que reivindiquen PDeCAT i MES; de senzilles com la plaça de la Llibertat en una zona verda sense nom al Sot dels Canyers; o d’esborrar noms franquistes (ERC), al grup i el carrer Miquel Mateu. Però també n’hi ha que arriben al moll de l’os del nomenclàtor, com ara la de Guíxols des del Carrer aprovada amb suport dels grups del govern al maig de 2017 per posar el nom de la rambla Antoni Vidal a la picota pel passat negrer del protagonista.

De tot plegat, ja en fa pràcticament un any. I el grup va convidar divendres passar el professor i antropòleg Gustau Nerín per ressituar el context històric en què el prohom Antoni Vidal va fer fortuna des de Marsella, en connivència amb esclavistes de Tanzània, un centre de reclusió a l’illa de la Reunió i connexions amb la demanda de les plantacions de sucre a Cuba. Al marge de l’activitat de Vidal, Nerín va eixamplar el radi d’acció del passat negrer que ha deixat petja al nomenclàtor ganxó cap a la figura d’un altre nom, Bonaventura Mas, cosí de Vidal i gerent de la seva companyia marsellesa Vidal-Frères, amb cobertura, segons Nerín, dels executius espanyol i francès, i del soldà de Zanzíbar, però sota la lupa de la marina anglesa abolicionista de l’època. Qualitativament, la petja de Mas al nomenclàtor de Sant Feliu és més discreta, però no pas quantitativament, amb quatre carrers que li reten homenatge de manera indirecta al barri del Puig: Sant Bonaventura –el seu sant–, Sant Adolf –pel nom del sant del dia que va néixer, Adén –el port on va fer fortuna– i Huguet –cognom de la seva segona esposa–. El tracte amb esclaus, mig clandestí encara, és difícil de provar. Cal recórrer als protocols notarials i els registres de vaixells mercants que canviaven de nom i bandera segons convenia, però està documentat que algunes famílies van fer tants diners que enviaven la roba a Europa per ser rentada amb aigua més neta que no pas a les colònies americanes.

La xerrada de Nerín, premi Carles Rahola el 2015 pel seu llibre Traficants d’ànimes, va suscitar interès, amb la sala de la biblioteca plena a vessar. I entre el públic, tot i que algú va destacar que hi ha veus reticents a tocar noms per les donacions que Vidal i Mas van fer, econòmicament i amb terrenys, al municipi, algú va posar també el nom de Joan Surís sobre la taula. Hi ha feina a fer.

Font de la notícia: el punt avui

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.