“El Thyssen al monestir pot ser molt bo, però si no queda a mitges”

“El Thyssen al monestir pot ser molt bo, però si no queda a mitges”

Als 75 anys, el guixolenc Josep Maria Vicens continua al capdavant dels Amics del Museu de Sant Feliu de Guíxols, una entitat que vetlla pel patrimoni històric local. Però abans, va ser impulsor d’altres iniciatives, com ara l’associació de veïns del barri de Tueda, l’associació nàutica Llops de Mar –per garantir un espai al port per a les barques antigues de pescadors– i exregidor de CiU.
Com va anar la creació d’Amics del Museu?
Deu fer una mica més de vuit anys que ens vam constituir, i la iniciativa original va sorgir d’un grupet de persones que ni tan sols ens coneixíem entre tots. El primer president va ser el farmacèutic Francesc de la Peña, i al cap d’un parell d’anys em van proposar el càrrec. A final del primer any érem 68 socis, i avui els hem quadruplicat. Aquest any devem voltar els 250 actius.
Però a banda del Museu d’Història van més enllà…
L’objectiu inicial era defensar els interessos museístics de Sant Feliu, tots, i en general la difusió cultural a la ciutat. Treballem plegats amb el Museu d’Història, i hem anat presentant idees per millorar, però també ens interessa conèixer i donar a conèixer el que ens envolta i la història local i de la resta de la comarca.
Com veu el projecte del Museu Thyssen al monestir?
A mi, personalment, no em sembla malament. I dins de la junta, malgrat que hi ha algunes persones que no acaben de veure clar un nou edifici enganxat al monestir, hi donem suport. Pensem en la comparació amb el Louvre de París, on la piràmide de vidre de l’ampliació no desmereix el conjunt d’edificis neoclàssics que l’envolten.
Seria un actiu important per potenciar la imatge de Sant Feliu.
Si es pot desenvolupar, pot ser una iniciativa molt bona. Però si es comença, no pot quedar a mitges, perquè seria com un acudit dolent. I cal anar més enllà. Un aparcament amb garanties, que sembla que ja està en dansa, i enfortir la resta de l’oferta cultural, comercial i gastronòmica perquè qui vingui s’hi quedi. La resta del dia o més.
I el Museu d’Història a l’antic hospital?
A la majoria de l’associació ens sembla bé, perquè el monestir té uns passadissos immensos i unes cel·les o sales expositives petites. I limitacions a l’hora d’instal·lar sistemes de climatització perquè el fons no es malmeti. L’hospital té plantes més grans i el monestir hauria de quedar com això, un antic monestir amb un centre d’interpretació d’aquesta part religiosa del passat local, que va permetre el desenvolupament de la ciutat.
Van mirar de suplir amb voluntaris el personal necessari per ampliar hores d’obertura al Salvament o fer visitables el niu de metralladores de la Guerra Civil al port o el refugi antiaeri del Puig. Se’n van sortir?
Mantenir uns horaris estables en el temps és complicat. Però anem evolucionant sobre la fórmula del voluntariat, i hem posat en marxa una altra proposta amb l’àrea de Turisme, la Guíxols Experience. Són visites guiades per tot el municipi sobre el fil argumental d’un personatge històric. I serveixen per visitar igualment espais com els safarejos i el refugi del Puig, o el monestir i els jardins. Ho vam engegar l’estiu passat i aquest any repetirem.
Pot avançar algun detall?
Hi ha molts personatges per estirar fils. Coneguts, com Juli Garreta, Gaziel o els pintors Josep Albertí i Josep Amat. Però també d’altres menys coneguts però molt importants, com ara Josep Roura i Estrada, que va introduir l’enllumenat públic amb gas a Barcelona i Madrid al segle XIX. En preparem de noves, i a més dels turistes volem que serveixin per als escolars i els veïns, els nascuts aquí i els nouvinguts.
Crear consciència ganxona entre els joves…
Sí, és una altra de les línies de treball. Volem crear uns premis locals de recerca sobre la història guixolenca, amb un guardó anual de 400 euros i dos accèssits de 250 adreçats a l’alumnat de batxillerat, perquè hem tingut bons historiadors, com Esteva i Cruañas o, més recentment, Àngel Jiménez o Gerard Bussot. Però hi ha encara llacunes en alguns períodes que donen per investigar a fons.
Com ara?
L’empenta inversora local a finals del segle XIX, per exemple. Van ser els anys que es va tirar endavant el ferrocarril privat a Girona, amb capital social majoritàriament local. Però també hi havia una solidaritat entre la classe obrera que va permetre construir el magnífic edifici del Casino dels Nois, el Salvament de Nàufrags, amb el bot de rescat i la resta del material. I més tard també el port, ja a principis del segle XX. Penso que seria un bon objecte d’estudi socioeconòmic.

Font de la notícia: el punt avui

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.