Protocols que no van aturar el conductor homicida

Protocols que no van aturar el conductor homicida

 

LAURA FERNANDEZ COMAS, LA NOIA QUE VA MORIR ENVESTIDA PER UN CONDUCTOR BORRATXO

 

El company de Laura Fernàndez Comas, la noia de 25 anys que va morir divendres passat en ser envestida pel cotxe que conduïa un home begut, temerari i sense carnet (Francisco Javier Medina Muñoz), ha escrit una carta oberta al conseller Jordi Jané i al vicepresident Oriol Junqueras, amb reflexions sobre l’actuació, seguint els “protocols” dels Mossos, que va propiciar que sortís lliure de la comissaria de Sant Feliu de Guíxols tot i que havia perpetrat diversos delictes. La carta de David de la Llave textual:

“El meu nom és David de la Llave i sóc la parella de Laura Fernàndez, la noia que va finar en un accident de circulació el proppassat 29 de gener. Feia menys de dos mesos que havíem comprat un pis, un mes que hi vivíem (tot i que havíem conviscut prèviament) i el divendres 5 de febrer havien de dur-nos l’habitació. Tota la il·lusió es va truncar sobtadament. Deixin-me dir-los, també, que la Laura era un ésser excepcional. Aquesta afirmació és repetida per tothom que perd algú proper, però en aquest cas no els parlo únicament des de la subjectivitat de qui perd una persona estimada, sinó des del coneixement del seu caràcter bondadós i generós, i és que mai tenia un no per resposta i sempre estava disposada a donar sense esperar rebre res a canvi.

Em permeto també dirigir la carta a l’Hble. Sr. Oriol Junqueras, en espera d’una mica d’empatia, i és que la Laura sempre deia, entre somriures, i permetin-me el to col·loquial: “En Junqueras mola molt.” No es va perdre cap discurs dels que va pronunciar a Girona, s’hi va fer més d’una fotografia i m’atreviria a posar les dues mans al foc afirmant que durant un temps la fotografia amb l’Hble. Sr. Oriol Junqueras era la seva imatge de perfil. És des de la idolatria, per dir-ho així, que la Laura li dispensava que em permeto dirigir-li la carta. Amb tot, i després de les notícies aparegudes als mitjans de comunicació, vull fer notòria la meva opinió sobre l’actuació dels agents dels Mossos d’Esquadra que van actuar prèviament contra el conductor de l’altre vehicle.

Vagi per endavant que, personalment, no opino que hi hagi una responsabilitat dels agents en el tràgic desenllaç, tot i que també els dic que la família, tant la pròpia com la de la Laura, i els amics i coneguts no comparteixen la meva opinió, i són força més durs. De fet, fins i tot m’he arribat a trobar dispensant l’actuació dels agents en alguna conversa. Sigui com sigui, i malgrat l’exculpació, opino que l’actuació no va ser l’adequada ni correcta.

Sóc advocat de professió, i puc dir-los amb rotunditat que he assistit a les comissaries alguns detinguts per coses molt menys importants. De fet, i d’entre els casos que ens trobem els advocats en el torn d’ofici, els podria fer una llarga llista, que seria complementada per molts companys de professió. Després de poder confirmar que les notícies aparegudes corresponen amb el que va passar, els puc dir que no s’entén que algú que es mostra obertament agressiu envers un familiar, causa un accident i fuig, és perseguit per la policia i, amb menyspreu total per la seva autoritat, intenta escapar-se conduint de forma temerària, posant en perill la vida dels altres conductors, es confirma que està sota l’efecte de begudes alcohòliques i a més no disposa d’autorització administrativa per conduir, pugui sortir tranquil·lament per la porta d’una comissaria de policia. Com a mínim havia comès cinc delictes en el moment en què la policia va permetre-li sortir, lliurement: lesions, desobediència a l’autoritat, conducció sense llicència, conducció temerària i conducció sota l’efecte de begudes alcohòliques. La comissió d’un d’ells pot no ser tan rellevant per comportar la detenció, però el reguitzell de delictes és prou important per prendre una decisió més severa.

Ens han parlat dels “protocols”, que desconec, però aquella persona, per anomenar-la d’alguna manera, en aquell moment en què va sortir per la porta de la comissaria, era un perill per als altres: en un evident estat d’excitació i possiblement afectada per l’alcohol o d’altres substàncies. Els agents, si haguessin tingut un bon criteri, haurien optat per, ni que fos amb finalitat preventiva, detenir-lo fins que, al dia següent, almenys, s’hagués mostrat més tranquil, i per evitar que cometés alguna barbaritat com la que va acabar provocant. No sé què diuen els “protocols”, ni quin marge d’actuació tenen els agents, però aquests “protocols” haurien de ser diferents si poden permetre que algú, amb continuïtat infractora i delictiva, amb un historial que no presagiava res positiu, pugui acabar sortint, tranquil·lament, per la porta de la comissaria després d’haver fet una repassada a tots els delictes previstos en el Codi Penal contra la seguretat del trànsit.”

Van sortint testimonis de les temeritats prèvies

El causant de l’accident mortal, Francisco Javier Medina Muñoz, de 42 anys, continua ingressat en estat greu a l’UCI del Trueta, mentre els Mossos, gràcies a la campanya feta per la família de la víctima, han pogut recollir dos testimonis, els ocupants d’un altre cotxe que van veure, gairebé patir, les temeritats a la carretera de Medina Muñoz abans que xoqués amb el cotxe de Laura Fernàndez. Els testimonis van declarar ahir i van explicar que abans de l’accident anaven darrere de l’Alfa Romeo i van poder veure com feia un avançament en contínua i posava en risc altres conductors. Els Mossos encara busquen més testimonis de les temeritats que va fer en el trajecte entre Sant Feliu de Guíxols i l’entrada de Girona, on va envair el carril contrari i va causar el xoc mortal. El divendres 29 de gener, Francisco Javier Medina Muñoz, vell conegut de la policia, va tenir una trifulga amb un germà al Trueta, on hi havia ingressat el pare, que va obligar a cridar la policia. Ell va fugir i va agafar el cotxe en direcció a Sant Feliu, el seu poble. A l’altura de Llagostera, va encalçar un cotxe per darrere. Va baixar i va parlar amb la conductora, però va acabar fugint a tota velocitat. A través de la matrícula, els Mossos el van començar a buscar. Sabien qui era i el van esperar a Sant Feliu. Van provar d’interceptar-lo amb uns cotxes sense retolar, però ell es va escapar pels carrers de la població fent temeritats, i la fugida va acabar quan va encastar-se contra unes motos aparcades davant d’un bar. Davant d’un nombrós grup de clients, molts coneguts de Medina, els Mossos van optar per convidar-lo a anar a la comissaria i no detenir-lo. Allà el van fer bufar i va marcar més de 0,60 mg/l, índex penal. Li van agafar el carnet i van permetre que un amic retirés el cotxe del lloc on l’havia encastat perquè no fes nosa. El cotxe, però, va tornar a mans de Medina. En casos d’alcoholèmia penal, els Mossos i la gran majoria de les policies locals (excepte la Guàrdia Urbana de Barcelona) no porten l’infractor als calabossos sinó que li fan una imputació i el deixen lliure ordenant-li que ha d’anar al jutjat quan li ho requereixin.

Font de la notícia: El Punt-Avui

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada