ADÉU PERÒ…LA JUBILACIÓ DE JOSEP RIUS

ADÉU PERÒ…LA JUBILACIÓ DE JOSEP RIUS

 

RIUS-WEB-600x250

Segons Informa Radio Sant Feliu Fa just 40 anys que Josep Rius Graners (Moià, 1949) arribava a Sant Feliu de Guíxols. La família estava establerta a Blanes, atès que el pare estava destinat com a Secretari a l’Ajuntament veí de Palafolls i en un poble més al sud, Malgrat de Mar, hi tenia la seva colla d’amics.
Un desgraciat accident de tràfic va provocar la mort dels seus pares quan ell tenia 24 anys, situació que va canviar immediatament la seva vida i la dels seus germans.
Anteriorment havia tingut l’ocasió de relacionar-se amb dos capellans prou coneguts. Es tractava de Joan Alsina (assassinat pels soldats de Pinochet a Xile l’any 1973) i Josep Arges que fou destinat a Sant Feliu per dirigir el Col·legi Sant Josep.
Mossèn Arges sabia que aquells tres joves necessitaven un canvi per iniciar una nova etapa a la seva vida i va oferir a Josep Rius una plaça en aquest centre escolar, proposta que va acceptar ara fa just 40 anys.
El carisma d’en Pep i la seva la seva facilitat per relacionar-se amb tothom el varen convertir en un amic de referència, tant pels alumnes com per a la comunitat educativa i la resta de ciutadans. La seva afició pel futbol encara va ampliar més el seu cercle d’amistat i coneguts.
Ben aviat fa formar colla amb altres professors del centre com en José Miguel, en Sendo, en José Miguel o el que fou el seu company de l’ànima: en “Tamma”  (Jaume Tarradas).
El futbol també fou un gran refugi, essent un dels responsables de la fundació de la Penya Sport ,però també es va implicar en altres equips com el Vilartagues, Llagostera, La Salle de Palamós o el Palamós C.F.
Durant anys va col·laborar en la radiació de partits del Guíxols amb Josep Andújar ,des de l’interior d’un Dyane-6, al camp de La Corxera per la nostra emissora on hi dirigia un programa d’esports.
Ens explica, ara que es jubila, que si tornés a néixer tornaria a ser “profe de mates”  sense cap mena de dubte, tot i que preferiria tornar a un sistema de funcionament menys automatitzat.
El fet de ser agnòstic i haver treballat durant 40 anys en un centre religiós, diu que no li ha afectat en el seu dia a dia i que mai no ha rebut cap consigna ni advertiment en aquest sentit. És més fou director del centre durant 6 anys i recorda que va tenir com a alumna a l’actual directora, Pilar Giró.
Fa uns dies el sorpreníem a la terrassa del Casino del Nois fent un dinar de comiat amb els seus actuals alumnes que portaven, com ell, una samarreta commemorativa  amb la frase: “Adéu però…”. Una forma de mostrar la seva estima i de dir-li fins a sempre.
Gràcies per tot Pep, feliç jubilació i per molts anys.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.