Un segle del primer vol a Catalunya

Un segle del primer vol a Catalunya

Segons Informa El Punt Avui El primer viatge aeri que es va completar en territori català va tenir com a destinació una pista d’aterratge improvisada al pla de Sant Pol, a l’extrem de llevant de Sant Feliu de Guíxols. Allà, aquests dies fa un segle, l’aviador francès Lucien Demazel va aterrar amb el seu mecànic, Henri Labatut, en el biplà dissenyat pel pare del pilot. Milers de persones esperaven l’arribada de l’aeronau a la població, el 7 de desembre del 1913, minuts abans de les deu del matí. S’havia envolat a la pista de l’antic hipòdrom barceloní de Can Tunis a dos quarts de nou, i, després de sobrevolar el litoral del Maresme i la Selva marítima, en arribar a la punta de Garbí de Sant Feliu va virar cap a l’interior i va fer diverses passades sobre la ciutat mentre anava perdent altura per preparar l’aterratge, segons descrivia Josep Canudas en el seu llibre Història de l’aviació catalana.

El biplà, de dues places, estava equipat amb un motor de 100 cavalls, una hèlix de 2,70 metres de llargada i podia arribar als 120 quilòmetres per hora, amb un pes en buit de 360 quilos que, amb combustible, oli, aviador i passatger, podia arribar fins als 600.

Fins aleshores, el pilot francès havia fet exhibicions i vols rasants sobre altres poblacions costaneres com ara Salou o Tarragona. Però el viatge fins a Sant Feliu va ser una fita promoguda per diferents empresaris i prohoms guixolencs agrupats en el Casino La Constància, com per exemple el licorista Ramon Bonet, que durant els tres dies que l’aviador va estar a la ciutat també va tenir l’oportunitat de volar dins de l’aeronau. L’Ajuntament fins i tot va acordar patrocinar l’esdeveniment, amb una aportació municipal de 1.000 pessetes de l’època, com recull l’acta de la sessió plenària efectuada el 13 de novembre d’aquell any.

L’escriptor i cronista Rafael Abella va compilar, en un reportatge publicat dècades després, el 1959, a la revista S’Agaró, detalls com ara la rebuda que els veïns guixolencs van tributar a Demazel i Labatut, aplaudits com a autèntics herois. Durant els tres dies posteriors, Demazel va oferir diverses exhibicions al camp de vol de Sant Pol, on es van improvisar algunes tribunes per als espectadors, i uns quants afortunats fins i tot van poder participar en un seguit de baptismes de vol.

L’esdeveniment, amb el format de festes d’aviació que a l’època protagonitzaven alguns dels pioners de l’aviació –la majoria francesos–, el van amanir amb sardanes, balls i altres festes populars. Finalment, el 10 de desembre havent dinat l’avió es va enlairar per darrer cop a Sant Pol amb el pilot i el mecànic de tornada cap a Barcelona. Posava fi a un viatge històric que cinquanta anys després, el 1963, va poder rememorar convidat novament pels guixolencs. Aleshores els va agrair l’estima que havia rebut aquell, avui encara més, llunyà desembre del 1913.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.