Els últims ponts entre CiU i el PP, en el punt de mira

Els últims ponts entre CiU i el PP, en el punt de mira

Segons Informa El Punt Avui Virar 180 graus no és una maniobra senzilla en política. I això és el que suposa ara per a CiU passar de l’aposta per avançar del bracet del PP a buscar el suport d’ERC. És cert que la ruptura entre populars i convergents ja és un fet des de fa mesos, però el divorci no s’ha concretat a tots els nivells, i aquesta és precisament una de les condicions que han posat sobre la taula els d’Oriol Junqueras en el minut zero de la negociació per donar suport al nou govern: dinamitar els últims ponts.

Junqueras s’ha fet un fart d’exigir el trencament d’aquests pactes CiU-PP i ha posat especial èmfasi en els que mantenen a les diputacions de Tarragona i Barcelona o a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, en la qual abans de l’estiu CiU va acordar amb els d’Alícia Sánchez-Camacho l’entrada del popular Armand Querol a la vicepresidència de la corporació, a més de la incorporació del convergent Roger Loppacher i l’expresident del PP català Daniel Sirera al Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

L’exigència d’Esquerra obligaria a revisar també els acords entre els de Mas i els de Sánchez-Camacho en nombrosos consells comarcals, com ara els del Gironès, Maresme, Baix Penedès, Baix Ebre, Montsià, Terra Alta o Tarragonès.

Més complex encara seria revisar el mapa d’acords d’àmbit estrictament municipal, en què hi ha tota mena de combinacions. La llista dels que són a les mans de governs de coalició CiU-PP és llarga, i inclou, per exemple, Premià de Mar, Canet, Cabrils, Sant Andreu de Llavaneres, Sitges (on hi ha un quadripartit amb dues forces independents), Santa Oliva, Calafell, Banyeres, Salou (on el pacte inclou que l’últim any de mandat l’alcaldia serà per als populars), Vilallonga, Torredembarra, Cambrils (en un tripartit amb una formació local), Ulldecona, Vielha i tres dels principals municipis turístics de les comarques gironines: Roses –on el regidor d’Hisenda, el popular Manel Escobar, ja ho va ser el mandat passat però llavors gràcies a una aliança amb els socialistes–; Castell-Platja d’Aro i Torroella de Montgrí.

Hi ha també alguns casos peculiars, com ara els d’Arenys i Sant Quirze del Vallès, on hi ha sengles tripartits CiU-PP-PSC; el de Mont-roig, on les dues formacions formen part d’un pentapartit en el qual també hi ha ERC; el de Canyelles, on, tot i tenir majoria absoluta, CiU va fer entrar al govern un dels dos regidors que té el PP, o el de Gandesa, on, tot i les recomanacions de la federació nacionalista de respectar la llista més votada, el grup municipal de CiU va pactar amb el PP per enviar a l’oposició els independents que feia 12 anys que governaven i que havien tornat a guanyar les eleccions.

Els casos més significatius, però, i els que Junqueras va esmentar més vegades durant la campanya, són els dels consistoris de Reus –on ERC no té representació i l’única alternativa seria el PSC– i Castelldefels, on van guanyar els populars i són els convergents els que, juntament amb els independents de l’AVVIC, es van incorporar al govern. Menció a part mereix Badalona, on no hi ha coalició, però on CiU, que podia haver format un govern en minoria amb el PSC, va preferir catapultar Xavier Garcia Albiol a l’alcaldia. El popular governa en minoria, i va obtenir suports de CiU per aprovar el pressupost del 2012, per exemple, tot i que en els últims mesos la relació s’ha refredat.

Informació recopilada i elaborada per

Jordi Alemany, Rosa Maria Bravo, Elena Ferran, Lourdes Moreso, Sara Muñoz, Eva Pomares, Mercè Ribé, Laura Sayavera, Joan Tort, Joan
Trillas i Ivan Vila.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.