El Grup de Natura Sterna denuncia la mort d’un altre duc electrocutat a Castell d’Aro

El Grup de Natura Sterna denuncia la mort d’un altre duc electrocutat a Castell d’Aro

El passat 8 d’agost, seguint de nou l’avís del cos d’Agents Rurals, membres del Grup de Natura Sterna van localitzar un duc (Bubo bubo)
electrocutat en una línia d’alta tensió a Castell d’Aro. Desplaçats al
punt de la troballa, es va poder determinar que era un exemplar jove
nascut enguany i anellat en el seu moment per l’equip d’investigació del
Grup de Natura Sterna, que lidera el seguiment d’aquesta espècie
protegida al Baix Empordà. Gràcies al seu marcatge al niu s’ha pogut
constatar que la seva mort s’ha produït a uns escassos 560 metres de la
zona on va néixer, i que només ha viscut un període de 4 mesos.

Segons Jaume Ramot, president del Grup
de Natura Sterna, aquest nou episodi reflecteix la xacra que representen
aquestes infraestructures de distribució elèctriques arreu del
territori. Segons els estudis de l’entitat, en el darrers 20 anys les
electrocucions són la principal causa de mortalitat en aquesta espècie
al Baix Empordà. A hores d’ara, el 40,6% de les 32 morts detectades són
per aquest motiu, mentre que un 28,1% es deu a atropellaments en
carreteres. Cal remarcar, en aquest sentit, que el 77% del polls
recuperats moren abans del primer any de vida i a menys de 10km de
distància del niu, unes dades que visualitzen l’alta mortalitat del duc
en aquesta zona.

Actualment, els Agents Rurals i la
Fiscalia de Medi Ambient aixequen acta per tal de quantificar i
monitoritzar aquestes incidències i per advertir a les companyies
elèctriques perquè prenguin mesures correctores. El Grup de Natura
Sterna reclama la urgència d’aquestes mesures i recorda que en zones com
la Vall del Ridaura no s’ha observat cap actuació de millora per part
de Fecsa Endesa en els darrers 20 anys.

Les torres elèctriques solen ser punts
elevats on s’aturen molts ocells, ja sigui per descansar o bé per
observar i caçar, però en aus d’aquesta mida la possibilitat que toquin
la torre amb les potes i els cables amb les ales és molt elevada. El duc
és un rapinyaire nocturn molt gran (pot arribar als 2 metres
d’envergadura), fet que el fa especialment vulnerable en aquest aspecte.
El gran duc juga, al mateix temps, un paper extraordinari com espècie
sentinella, doncs evidencia un greu problema que afecta de forma
important d’altres espècies en perill d’extinció, com l’àliga
cuabarrada.

El grup de Natura Sterna recalca que la
situació poblacional del duc al Baix Empordà està amenaçada per l’alta
pressió antròpica a la qual es veu sotmesa. L’alta taxa
d’accidentabilitat, les molèsties en les zones de cria i els
enverinaments per rodenticides poden ser els motius pels quals un 40% de
les parelles no es reprodueixen o abandonen els seus territoris
anualment. 

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.