Hem sacsejat una ciutat adormida des de feia molt de temps i culminat obres que semblaven impossibles quatre anys enrere, com ara a Rius i Calvet i al parc central. I d’altres, com ara l’aparcament de la Corxera i el Museu Thyssen, les deixem encarrilades per al nou mandat.

L’abans i després de l’1-O va sotmetre els dos grups a pressions de tota mena, però hem trobat la cohesió prioritzant la millora de la ciutat per davant de la ideologia de cadascú.

El nostre govern no ha passat desapercebut. Hem pres riscos, però crec que el resultat ha pagat la pena. Tot i les dificultats i els entrebancs en l’execució, hem fet realitat el que semblava impossible i hem deixat clar que no veníem fum ni ens ha distret el soroll d’algunes crítiques. L’acceptació de l’opinió pública en general ha acabat silenciant i diluint les crítiques contràries d’algunes desenes de persones.

El de la Corxera està encarrilat per ser adjudicat a principi del nou mandat. I serà el primer d’un sistema de dos aparcaments, on el segon hauria de fer-se a la part baixa de la carretera de Palamós. Fer un aparcament al passeig no té sentit, perquè es tracta de treure cotxes en circulació. I seria una obra que tindria costos i riscos innecessaris, pel nivell freàtic i els fonaments dels edificis en un subsol sorrenc.

Veiem grups que s’han oposat a Rius i Calvet que ara surten dient que cal fer la part central, i la credibilitat que poden tenir és zero. A la llarga, és evident que haurem de fer alguna cosa al tram central, però la nostra prioritat a curt termini és anar a arranjar els entorns del turó del Salvament, per continuar el recorregut natural del passeig cap al port. I donar-li un caràcter més atractiu des de Las Vegas fins al Tinglado, amb voreres amples, parterres i arbrat. Definirem un platejament general per a tota la façana litoral, a Sant Feliu i també al nucli de Sant Pol.

Hem tancat l’acord de cessió dels quadres, tenim un compromís econòmic de més d’un milió d’euros de la Diputació i hem recuperat les converses amb la Generalitat i l’Estat. Tirarà endavant aquest pròxim mandat i tenim els estudis de viabilitat, impacte econòmic, model estratègic i el pla director.

Vam visitar els responsables de Patrimoni de la Generalitat a principi d’any i hem planificat que, a finals del 2019, reunim la junta distribuïdora per liquidar el llegat. Calculem que seran uns dos milions d’euros a repartir entre projectes culturals, començant pel Thyssen, i socials, a l’asil o s habitatge social, que per això ja vam ampliar l’objecte social de la Fundació Surís per gestionar habitatges.

Hem comprat alguns pisos, però la demanda és elevada i també tenim converses obertes amb la Sareb i amb la Generalitat, tot i que amb els bancs és difícil entendre’s. Encara que els hem rescatat entre tots, no posen gens fàcil accedir a habitatges buits. A més, volem que les finques dels Anlló que no tinguin comprador quedin en mans de l’Ajuntament i es puguin destinar, en alguns casos, a habitatge.

Hi ha un equipament que s’ha provat necessari, que és un espai polivalent per a grans activitats a tocar del pavelló Carles Nadal, que ens hauria de permetre prescindir de l’envelat de lloguer per a les activitats de Nadal o el Carnaval, i fer-hi altres activitats socials o esportives. Volem cobrir les rieres de les Comes i Sant Pol. I també cal seguir arranjant carrers, com ara el de Girona o els del barri de Tueda de Baix, on hi ha problemes amb el clavegueram. Aquest mandat, ja hem fet algunes obres prèvies, al carrer de Santa Magdalena, a la carretera de Girona i un dipòsit d’aigües pluvials, tot i que llueixin menys que d’altres.

El plec està molt avançat, però no l’hem volgut treure a concurs perquè és una qüestió de ciutat, que requereix un consens molt ampli que no es donava en aquest final de mandat.

El servei actual gira entorn a la recollida, per davant de la neteja. I volem fomentar la selectiva, que en les darreres dades tancades se situava en el 46,3%, però que és una qüestió fonamental per no haver d’apujar les taxes. Volem reforçar la neteja en els moments necessaris, però perquè ens en sortim també és imprescindible la conscienciació de cada llar, a més de preveure un contracte flexible, que pugui evolucionar amb el temps.

Tenim clar que no hi haurà majories absolutes, i estarem oberts a entendre’ns amb tothom que vulgui treballar per avançar cap a una ciutat del futur, nova capital de la Costa Brava, però no pas amb qui miri cap al passat o els nostàlgics del Sant Feliu del 1920.