Crec que hi ha hagut una frenada evident en matèria de polítiques socials i atenció als veïns. Cal cuidar molt el ciutadà, i que després de quatre anys encara no s’hagi tret a concurs el contracte d’escombraries i s’hagi abandonat la negociació per un institut nou és, o bé inexplicable, o bé d’una desídia increïble. I acabarem el mandat sense pressupost, l’eina fonamental, i després que haguessin presumit que a ells no els passaria.

Hem viscut quatre anys muntant graderies, al Guíxols Arena, on es podria haver donat un enfoc més valuós per al barri; a Rius i Calvet, sense respectar el patrimoni; o fent fora els avis dels jardinets de l’asil Surís. Sí que han arranjat alguns carrers, com ara Sant Llorenç, Sant Antoni o Colom, i això s’ha fet bé. Però s’ha errat en els grans projectes; la imaginació no ha funcionat, o en l’execució o perquè estan encallats.

No només al Thyssen, sinó també a l’aparcament subterrani al centre, que havíem deixat encarrilat al passeig dels Guíxols. El canvi a la Corxera l’ha fet endarrerir, i sostinc que plantejar-lo allà i prou serà ruïnós.

El projecte nou implica tirar per terra la feina prèvia a Can Serra, en comptes de dimensionar-lo. Ara ens podem trobar que allà s’hi acabin fent blocs de pisos de diverses plantes, tocant al monestir. I plantejar-lo a la plaça Abadia, on s’ha descobert que hi ha restes arqueològiques, un doble atemptat contra el conjunt. El projecte no respecta la idea consensuada de monestir que compartíem fa vuit anys, tots els grups, des d’ICV fins al PP. I a nivell de tramitació, novament, el deixaran més enrere d’on ja hi era.

L’acord de cessió hi ha estat sempre, pel compromís de la baronessa Carmen Thyssen amb Sant Feliu. Ja hi havia hagut llistes sobre la taula, quan vam començar a treballar en el projecte o quan es va constituir la fundació.

Sempre ha estat una actuació prioritària, però en els nostres temps, mirant d’aprofitar els trens que passaven, per anar avançant primer amb la reforma del Palau de l’Abat, el monestir, les torres i les primeres exposicions temporals a l’estiu. Les dades de les dues primeres edicions avalen que un Museu Carmen Thyssen a Sant Feliu és sostenible i beneficiós per al municipi.

Que no ens agrada Rius i Calvet, no és cap novetat, però és obvi que un cop fet, no agafarem una retroexcavadora i el demolirem. Sí que creiem que cal actuar ara a la resta del tram central, però s’ha vist que caldria fer-ho bé, amb un pla director debatut i consensuat. Després, cercar finançament de l’Estat, com han fet bé a l’Estartit, amb diferents obres al litoral, i aquí no, amb un pressupost inicial d’1,8 milions que ja arriba a 3 milions. Ens arriba a passar això amb una obra fa deu anys i no en queda ni per pagar nòmines.

No té sentit fer l’aparcament central tan lluny del centre. S’ha de preveure un aparcament de pagament sota el passeig, i treure cotxes que ara han d’aparcar en superfície. Però amb un sistema modern, que també fa anys que tenim prorrogat i per renovar. No pot ser que no es pugui pagar amb targeta als parquímetres i que encara no hi hagi cap mesura per afavorir els residents, com ara un adhesiu per abaratir tarifes o fins i tot preveure exempcions.

Ens hem de deixar de megalomanies. Cal endreçar el servei d’escombraries i neteja; recuperar el consens i apostar per polítiques d’habitatge social; asseure’s a la taula amb la Generalitat per construir un nou institut més modern i accessible que el Sant Elm; que els nostres serveis socials tornin a ser un referent a la demarcació, com fa una dècada, o petites accions per recuperar serveis suprimits, com ara l’oficina de consum, que no era obligatòria per llei però es podria haver salvat. Prestava una funció per a queixes i conflictes que el síndic local, tot sol, no pot assumir. O, fins i tot, treure una pilona per facilitar la vida als veïns del barri del Puig.

Es va desencallar la cessió de les cases del Baldiri, però no s’hi ha fet res. Després van anunciar converses pel bloc del carrer Girona, i tampoc. I finalment, l’hotel dels Anlló per a habitatges d’emergència, del qual tampoc hi ha notícies. Els darrers pisos protegits que es van fer, amb l’Incasòl, van ser durant el meu mandat.

Que sortirem a guanyar, però comptem que créixer ja seria una bona notícia. Les aritmètiques són perverses, però el que tenim clar és que ens sentim alternativa a l’actual tripartit, que estan encantats d’haver governat. I a la nova candidata, interina, de JuntsXCat, després que Carles Motas no acceptés ser cap de llista.