Amb la mirada en el 26-M

Amb la mirada en el 26-M

Junts per Catalunya i Esquerra rivalitzen per ser la força majoritària a la demarcació i presenten més llistes que ma. El PP i el PSC pretenen recuperar places perdudes i la CUP i els comuns volen ser decisius en els pacte.

 

A tres mesos i un dia de les eleccions municipals del 26 de maig, Junts per Catalunya i Esquerra aspiren, presentant “més llistes que mai”, a ser la força més votada a la demarcació capitalitzant el vot sobiranista. El marcador de fa quatre anys –amb un context polític i social diferent– va deixar l’aleshores CiU com la força més votada i va mantenir alcaldies rellevants com ara les de Girona i Olot. ERC escurçava diferències i es mantenia en segon lloc. El PSC, que va aguantar la tercera posició, es fixa ara recuperar la representació perduda. El PP també es marca obtenir representació als municipis on es presenten quan fa quatre anys van perdre la meitat dels seus regidors. La CUP, la gran revelació del 2015, es fixa mantenir el municipalisme com el seu pal de paller. Catalunya en Comú vol estendre el projecte territorial i vols ser rellevant en la política de pactes d’esquerres i catalanistes.

Junts per Catalunya És la fórmula sota la qual el PDeCAT –fa quatre anys era CiU, formació que va presentar 198 llistes– concorre a unes municipals invocant així l’esperit de Puigdemont en la convocatòria del 21-D. “Són candidatures obertes, transversals amb independents o persones que no són ni militants ni associats”, explica la presidenta del partit a la demarcació, Natàlia Figueras. I posa exemples concrets com ara el de Torroella de Montgrí –que aquesta setmana farà pública la candidata– o Sant Feliu de Guíxols , amb la cap de llista, Cristina Vicens. L’objectiu és sortir “per ser la força majoritària al territori”. Així treballen per fer llistes a tots els municipis i “a data d’avui en tenen una mica més de la meitat; 150 caps de llista nomenats”. De relleus destacables, hi ha el de Fermí Santamaria, al qual substitueix a Llagostera Pilar Aliu, i el de l’alcalde de Campdevànol, Jaume Manso, “que fa un pas al costat per temes laborals”; la candidata serà Dolors Costa. També recalca la presència de dones alcaldables, amb els casos d’Anglès (Àstrid Desset), Amer (Maria Rosa Vila), Riells i Viabrea (Glòria Ribas), Blanes (Mia Ametller), Salt (Margarita d’Arquer) i Girona (Marta Madrenas), entre d’altres. “Som una de les formacions que més dones presentem.”

Esquerra. Es marquen com a repte fer 170 llistes locals, 15 més que el 2015. “Volem fer com més llistes millor, però sobretot les millors candidatures”, insisteix el president de la federació a Girona, David Mascort, tot posant èmfasi en la “transversalitat” que representa la societat municipal. El repte és “guanyar les eleccions municipals” en totes les ciutats i pobles en què es presenten per consolidar el poder municipal. Els republicans presenten alcaldables nous a la plaça capital de Girona (Quim Ayats) i a la Bisbal d’Empordà (Enric Marquès), on governen amb l’alcalde, Lluís Sais, que no es presenta a la reelecció. Santa Coloma de Farners és la segona capital de comarca on governen els republicans; Joan Martí repetirà com a alcaldable. De dones caps de llista destaquen Anna Barnadas, a Olot, i Anna Clapés, a Vidreres.

PSC. Consolidar les llistes del 2015 i créixer en entorns on històricament havia estat complicat és l’objectiu dels socialistes, que aspiren a superar el centenar de llistes a la demarcació. El secretari d’organització del PSC, Maurici Jiménez, va destacar els “espais amb lideratges consolidats com ara el de Sílvia Paneque a Girona; Mario Ros, a Blanes, o Juli Fernández, a Palafrugell”. També va donar valor a “projectes revitalitzats com ara el cas de Palamós amb el nou candidat, Josep Coll, i “il·lusionadors, amb Marià Montsuñer a Cassà de la Selva ”. Un dels municipis importants per al PSC és Celrà, on van presentar llista per últim cop el 1995: “El candidat, Manel Roqueta, defensa l’espai socialista a Celrà”. A més, s’està treballant per configurar candidatura a Puigcerdà, Tossa de Mar i Llagostera.

CUP. La CUP prioritza els projectes i programes més que qui “encapçala les llistes”, segons destaca Joan Ramon Sanz, el coordinador territorial i responsable de les llistes electorals. Actualment, hi ha confirmades 38 candidatures vinculades a la CUP que concorren sota diferents paraigües. Com a novetat, respecte al 2015, es presenten sota diferents marques amb vinculació cupaire a Llagostera, Fornells de la Selva, Quart, Cervià de Ter, Caldes de Malavella, Arbúcies, Bescanó, Calonge i Sant Antoni i Castelló d’Empúries. Els caps de llista confirmats són els de Girona (Lluc Salellas), la Bisbal (Carles Puig), Palamós (Roser Huete), Salt (Cristina Sibina), Verges (Ignasi Sabater) i Viladamat (Dolors Pons). Hi ha processos de participació oberts per tancar llistes, per exemple, a Figueres amb la candidatura Guanyem Figueres.

PP. Els populars tenen nomenats 15 caps de llista a la demarcació: Concepció Veray (Girona), Maria Àngels Olmedo (Figueres), Manel Escobar (Roses), Sebastián Mateo (Castell-Platja d’Aro), Àngel Vila (Palafrugell), Joan Solés (Palamós), Andrés Navarrete (Torroella de Montgrí), Alberto Mas (Calonge), Antonio Ramos (Riells i Viabrea), Miguel Moreno (Lloret de Mar), Josep Maria Angelats (Salt), Jonathan Muela (Santa Cristina d’Aro), Jacobo García-Nieto (la Bisbal d’Empordà), Toni Sánchez (Sant Feliu de Guíxols) i Christian Avaro (Castelló d’Empúries). L’objectiu és mantenir la “representació present i recuperar la que es va perdre fa quatre anys, a més d’obtenir-ne en municipis on no n’hem tingut mai”, recalca Enric Millo, president del PP a Girona.

Catalunya en Comú.Hi haurà candidatures en 16 poblacions: l’Escala, la Bisbal, Castell-Platja d’Aro, Santa Cristina d’Aro, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Regencós, Olot, Girona, Salt, Blanes, Lloret, Caldes de Malavella, Riells i Viabrea i Vidreres. Jordi Romero, de l’àrea d’extensió territorial, destaca que estan a punt de tancar llistes en 8 municipis més. “En total, presentarem entre 25 i 30 candidatures, tot i que l’objectiu de fons és estendre el projecte al territori.” Romero va recordar que fa quatre anys van estar a punt de ser la força més votada a Blanes: “Hi aspirem clarament a l’alcaldia.” Volen recuperar grup a Girona i tenir bons resultats a Salt, Olot, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro. Aposten per ser decisius en els pactes amb acords de progrés i d’esquerres.

Cs.Fa quatre anys van presentar nou llistes i tenen representació en set municipis: Roses, Figueres, Girona, Salt, Platja d’Aro, Blanes i Lloret de Mar. “Hem tingut un fort creixement i es notarà en les candidatures”, va assenyalar el secretari d’organització de Cs, Pepe Arroyo, que no va concretar la xifra de llistes ni els candidats fins que no estigui tancat.

Font de la notícia: elpuntavui

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada