Arrenca la cursa electoral

Arrenca la cursa electoral

 

Girona:Eleccions,  C

Segons Informa El Punt Avui El 2015 ja treu el nas i amb ell arrencarà la cursa electoral de cara a les municipals. Uns comicis que arriben enmig de la voràgine sobiranista que viu el país, però, malgrat això, no se’ls pot manllevar seva la importància cabdal. De fet, el tacticisme dels partits i les emocions del ciutadans s’encreuen i es barregen, inevitablement, i per aquest motiu en els resultats electorals hi poden confluir molts factors, tenint en compte que el ritme polític en aquests moments és trepidant.

Els reptes en moltes poblacions són importants. I encara més si fixem l’objectiu d’aquesta anàlisi en les grans ciutats. Alcaldes que ho són però que no s’han enfrontat mai a les urnes, com Marta Felip a Figueres; d’altres que per primer cop han de defensar la gestió feta en comptes d’intentar assaltar el fortí, com Carles Puigdemont a Girona; històrics que pleguen, com Antoni Solà a Santa Coloma de Farners, o enfrontaments que trobarem a faltar, com els que durant anys han protagonitzat Carles Pàramo i Magda Casamitjana a Roses. A tot plegat hi hem de sumar l’aparició de cares noves i, especialment, la de partits nous, que ens poden oferir, en alguns casos, situacions que poden arribar a ser complicades de gestionar. Un exemple, a Torroella, en què ja estan confirmades set llistes electorals, i dues més que segurament s’acabaran presentant, i qui sap si alguna més se’n crearà.

Girona

Una minoria plàcida

Les novetats vindran marcades més pel costat dels partits de l’oposició que de part del govern, de CiU, que per ara sembla estar en una situació de continuïtat. Amb un PSC totalment esquinçat –en aquest mandat ha perdut sis dels set regidors–, i la resta de partits sense força per desestabilitzar, el convergent Carles Puigdemont ha governat en minoria aquests quatre anys, però amb una placidesa inesperada. El repte és defensar per primer cop la seva gestió i, com passarà en molts altres municipis, el perill serà la dispersió del vot arran de la presentació d’un gran nombre de llistes. Silvia Paneque, l’única sobrevivent del PSC, encapçalarà la llista socialista amb el difícil objectiu de recuperar el que havia estat un tradicional feu socialista. Pia Bosch, l’anterior candidata i ara regidora no adscrita, té intenció de presentar-se amb les sigles del nou corrent socialista MES; Glòria Plana, la primera d’abandonar el PSC per la manca d’implicació del partit en el procés sobiranista, ara a les files d’Avancem, encara no ha revelat el seu futur, però podria acabar formalitzant una aliança amb ERC, formació que ja té candidata proclamada des de fa temps: Maria Mercè Roca. Pel que fa a ICV, Eugènia Pascual prendrà el relleu de Joan Olòriz, que plega després de catorze anys a l’Ajuntament, i la CUP i el PP encara no han definit quins seran els seus alcaldables, tot i que per part del partit popular, arran de la seva trajectòria, és gairebé segur que continuï Concepció Veray. Caldrà estar a l’expectativa, també, de la decisió que prengui Carles Bonaventura, de Reagrupament –que en els anteriors comicis es va presentar amb la CUP– i de la possibilitat que Podem busqui entrar al consistori gironí.

Figueres

Felip, a les urnes

La incògnita principal és saber si l’alcaldessa, Marta Felip (CiU), aconseguirà mantenir la majoria absoluta que va obtenir Santi Vila el 2011. Va ser la primera majoria de la història de la ciutat, amb 12 regidors, que ha permès tenir un govern fort i una oposició molt fragmentada, amb cinc grups i un regidor no adscrit, i amb el PP amb tres regidors com a principal força. Felip serà el primer cop que s’enfronti a les urnes i caldrà veure si ERC, que el 2011 va patir una davallada estrepitosa, tindrà capacitat ara, empesa pels bons resultats que ha assolit el partit en l’àmbit nacional, de disputar l’alcaldia. Al capdavant de la llista, una cara nova: Albert Testart. L’altre partit obligat a remuntar resultats és el PSC –el 2011 va quedar relegat rere el PP–, que torna a tenir Pere Casellas com a alcaldable. També repeteixen Xavi Montfort i segurament Maria Àngels Olmedo (PP). No continuaran Joan Font (CUP) ni Esteve Gratacós (AMC).

Blanes

Sense Marigó

L’anunci de l’actual alcalde, Josep Marigó, de no continuar, planteja un repte al PSC, que ja ho tenia complicat per formar llista i que ara ha de buscar un candidat de consens. Sense Marigó, el principal beneficiat podria ser CiU, que presentarà com a alcaldable Joaquim Torrecillas, regidor que ja va fomar part del govern de Josep Trias en l’anterior mandat. Per la seva part, ICV-EUiA, que en els anteriors comicis electorals va a anar a l’alça, en aquesta ocasió està a l’expectativa de si Podem presenta llistes i manté converses amb Procés Constituent. La incògnita es planteja a ERC, que es marca com a objectiu recuperar la representació al consistori que va perdre ara fa quatre anys.

Salt

Vell enfrontament

Es repetirà l’enfrontament entre Jaume Torramadé (CiU), actual alcalde, i Iolanda Pineda (PSC). Amb un ambient molt menys tens que fa quatre anys, la incògnita és si Plataforma per Catalunya (PxC) tornarà a aconseguir representació. Actualment, dos dels seus regidors inicials són ara no adscrits i han estat vitals per al govern de CiU, en minoria, per aprovar punts importants al ple. Jordi Viñas serà l’encarregat de recuperar l’espai perdut per ERC al ple –ara no tenen cap regidor– i Independents per Salt i PP no han anunciat, de moment, candidats.

Palamós

L’efecte PSC

El desgast de la marca del PSC a escala nacional podria semblar un obstacle perquè l’alcaldessa, Teresa Ferrés, tornés a vorejar la majoria absoluta després de 12 anys al capdavant del consistori palamosí. Però les disputes entre els rivals li podrien aplanar el camí. L’escissió al si d’ERC, que presentarà Lluís Puig com a cap de llista, va provocar la sortida dels actuals regidors i l’anterior executiva, que s’han reagrupat sota la marca Junts per Palamós, però que encara no han avançat si presentaran candidatura. El procés d’elecció d’alcaldable també ha estat traumàtic a CiU, que vol tornar a apostar per l’exalcalde Jordi Pallí, tot i que aquest ja ha exposat les seves condicions i el seu malestar amb algunes decisions preses darrerament en el grup municipal. Pel PP, Vanesa Mànyik tornarà a ser candidata i la CUP ha apostat per Joan Bohigues. Entesa per Palamós i Sant Joan encara no han confirmat si Èrik Solés repetirà.

Olot

Tot de cara per a CiU

Josep Maria Corominas ha tingut aquest mandat una oposició poc contundent, a causa de les poques inversions que s’han dut a terme i, també, perquè s’han enllestit projectes emblemàtics com el nou hospital i la plaça mercat. Encapçalarà de nou la llista convergent, però cal tenir present que fa quatre anys no va obtenir majoria absoluta, per poc, i haurà de batallar contra l’embranzida d’ERC d’abast nacional. Aquests darrers tornaran a presentar Pere Gómez, l’únic candidat que es va presentar a les primàries que va fer el partit. Ignasi Mulleras representarà Plataforma per Catalunya i Júlia Sala podria tornar a ser la candidata del PP. Per la seva part, Josep Guix encapçalarà de nou la formació del PSC amb el repte de recuperar bons resultats. Finalment, Josep Ferrés, de Reagrupament, encara no ha definit el seu futur.

Roses

Cares renovades

L’històric enfrontament entre Carles Pàramo (CiU) i Magda Casamitjana (PSC) ja és història. A Roses, hi haurà un duel de cares renovades. L’actual alcaldessa, Montse Mindan (CiU), s’haurà d’enfrontar per primer cop a la valoració dels ciutadans a les urnes i, en funció del resultat, serà interessant veure si es repeteix de nou una aliança amb el PP. Pel que fa al PSC, amb Magda Casamitjana fora del partit i presidenta ara de NECat, el partit està totalment trinxat, amb la major part de regidors que han plegat o han passat al grup de no adscrits, i amb una candidata, Olga Simarro, que té molts problemes interns a l’agrupació local i que està enfrontada amb els representants municipals. ERC, que el 2011 no va fer llista pròpia, presenta aquest cop un candidat molt jove: Joan Planas. I, a aquest panorama, cal afegir-hi el fet que es presentaran, per ara, dues llistes independents.

Lloret

Mar moguda

Si Lloret ja ha viscut quatre anys de sobresalts en l’àmbit municipal, el període electoral que encetem fa pensar que també n’estarà impregnat. Després de l’esclat del cas Clotilde, amb el desgast que això ha suposat per CiU, el partit independent Millor, liderat pel polèmic Marc Fuertes, ja es veia guanyador, tenint en compte els bons resultats que ja van obtenir el 2011. Però la rebel·lió va esclatar en el si d’aquesta formació i cinc regidors acaben de marxar al grup dels no adscrits. Fuertes ha contraatacat amb la presentació d’una llista renovada, però ben segur que no seran els únics independents que concorreran a la cursa electoral, ja que l’atleta Josep Lluís Blanco valora fermament la possibilitat de fer una candidatura. CiU està en procés de renovació total: Romà Codina deixa la política i el partit vol canviar totes les cares per fugir del cas Clotilde i dels seus imputats. El PSC tampoc ho té millor. Un regidor ja va marxar al grup dels no adscrits –es va descobrir que era militant del PSC i del PP alhora–, i els tres regidors que queden són crítics amb la direcció i aquesta ja els ha exigit que deixin el partit. El nou candidat del PSC serà Antonio Lorent. Els únics caps de llista que repeteixen són Enric Martínez (PP) i Jordi Orobitg (ERC).

Sarrià

La majoria d’ERC

L’alcalde de Sarrià, Roger Torrent (ERC), ha liderat l’Ajuntament amb una majoria aclaparadora –deu dels dotze regidors–. Amb un mandat immensament tranquil, Torrent, sembla que ho té planer per tornar a ser batlle, mentre es manté a l’expectativa de quins seran els seus rivals al PSC i a CiU. El 2011 ho van ser Roger Casero i Marc Marques respectivament.

Palafrugell

‘Sociovergència’

L’oposició concentrarà els seus esforços a evitar la
reedició de l’actual govern, format pel PSC i CiU. Els dos líders d’aquesta aliança repetiran al capdavant de les seves candidatures: Juli Fernández (PSC) i Albert Gómez (CiU). A l’altra banda, i com a principals opositors, trobem ERC –formació en la qual Josep Piferrer rellevarà Sergi Sabrià– i Entesa-Junts, que, després del decés de Núria Rivas, encara no ha confirmat qui serà l’alcaldable. Per part de Plataforma per Catalunya, Eduard Guerra tornarà a ser el número 1, i el PP encara no s’ha definit. Tot fa pensar Ciutadans també podria formar una candidatura en aquesta població.

Santa Coloma

Sense l’efecte Solà

Després de 20 anys a l’alcaldia, Antoni Solà posa fi a la seva etapa política. El relleu en el lideratge del CiU el pren Carles Roca, que té com a principal
desafiament mantenir el feu convergent que ha estat sempre la capital de la Selva. Joan Martí, està confirmat que repetirà com a alcaldable d’ERC, i Manel Roqueta, com el del PSC. Aquest partit, però, com ha passat en moltes altres poblacions, s’ha desintegrat a causa de les desavinences relacionades amb el procés sobiranista –dos dels actuals regidors han passat a formar part del grup dels no adscrits– i és probable que sorgeixi una llista de MES –el bloc sobiranista format per exmembres del Partit Socialista.

Sant Feliu

L’espai socialista

Joan Alfons Albó tornarà a encapçalar la llista de CiU a Sant Feliu de Guíxols, mentre que el seu gran rival, Carles Motas, també ha estat escollit per la militància de Tots per Sant Feliu (TSF) per intentar recuperar l’alcaldia que va ostentar en el darrer any de l’anterior mandat. ERC també ha confirmat la continuïtat del veterà Jordi Vilà i al PP es dóna per fet que Òscar Àlvarez serà el cap de llista. La gran incògnita rau a hores d’ara en l’espai socialista. Amb l’escissió del moviment d’esquerres MES, en què l’actual vicealcalde, Pere Albó, ha assumit molt de protagonisme, sembla inevitable que el PSC i MES es disputin els vots que el 2011 els van deixar com a tercera força política. Una lluita fratricida que els podria condemnar a una representació marginal en el nou consistori. ICV-EUIA manté el diàleg amb la CUP i Procés Constituent per fer una llista unitària de l’esquerra alternativa.

L’Escala

Mantenir el llegat

L’alcalde, Estanis Puig (PSC), no serà candidat i el substituirà el tinent alcalde, Víctor Puga. Caldrà veure si el nou alcaldable podrà mantenir el llegat de Puig, que el 2011 es va quedar a les portes de la majoria absoluta, malgrat els problemes del partit socialista en l’àmbit nacional. També serà interessant valorar com ha afectat el pacte de govern PSC-ICV, en el qual la formació ecosocialista ha tingut un paper poc visible. CiU intenta superar els problemes interns entre els regidors electes i l’agrupació local, i està pendent de nomenar cap de llista, que no serà l’actual portaveu, Mari Dubé. ERC ha tornat a elegir Xavier Ballesta i podria ser la sorpresa, aprofitant l’estirada dels republicans arreu del país. Mercedes Garcia, del PP, no repetirà.

Torroella

Dues urnes

A Torroella de Montgrí es donarà el cas excepcional que hi haurà una doble votació: una per a Torroella i l’altra per a la entitat municipal descentralitzada (EMD) de l’Estartit. Està confirmat que presentaran llista –segur a Torroella i molt probablement també a l’Estartit– ERC (Josep Maria Rufí), CiU (Jordi Cordon), LEST, PP, Junts (Sandra Bartomeus), PxC i UPM (Jordi Colomí). Segurament també ho faran COET i la CUP. I, a part, hi ha un candidat que només es presentarà a l’EMD (Francesc Ferrer).

Cassà

Tots nous

A Cassà de la Selva hi ha la particularitat que cap dels actuals líders municipals repetirà en aquests comicis. Després de la complexa gestió que ha representat aquest mandat en l’aspecte econòmic per la imposició d’un pla d’ajust molt estricte, i de les històriques discrepàncies polítiques, les aigües s’han calmat i en els plens municipals fins i tot hi ha certa sintonia. Era el moment, doncs, de fer el relleu. A CiU, l’actual alcalde, Enric Bagué, segurament donarà pas a Robert Mundet. A ERC, Carles Casanova passa el testimoni a Martí Vallès. I Miquel Àngel Chamorro, del PSC, i Marc Mascort, de SI, també plegaran.

Eleccions generals

L’hegemonia de CiU i la incògnita del PSC

El 2015 també serà any d’eleccions generals. Ara fa quatre anys, CiU va recuperar l’hegemonia a les comarques gironines, obtenint de nou tres diputats (Jordi Xuclà, Montse Surroca i Carles Pàramo) gràcies als 119.973 vots que els hi donaven suport. El PSC va patir una davallada sense precedents. Van perdre un 185 dels vots respecte ql 2008 i es van quedar amb un sol escó (Àlex Sàez). ERC, amb 32.834 vots, va mantenir per poc el seu diputat (Teresa Jordà) i el PP el va recuperar (inicialment era Enric Millo, que després va ser substituït per Concepció Veray). De cara als pròxims comicis encara no hi ha candidats, però tot fa pensar que Xuclà podria repetir. No estan tan definits els altres casos i es mantenen les incògnites al voltant de Sàez, Jordà i Veray.

La Diputació

Una majoria envoltada de polèmica i als jutjats

CiU va obtenir, el 2011, una destacada victòria. Amb 105.599 vots va aconseguir 930 regidors i 15 diputats, que li ha permès governar a la Diputació amb majoria. Però això no ha evitat la polèmica. El president inicial, Jaume Torramadé, va dimitir per la polèmica que es va generar amb l’assessora Minerva Amador, un cas que es troba als jutjats amb querelles d’uns i altres. Torramadé va ser substituït per Joan Giraut, amb el qual s’havia de girar full, però no va ser el cas. També està pendent de judici el seu enfrontament amb el cap de protocol, Josep M. Amargant. El PSC (56.111 vots, 350 regidors i 7 diputats) també s’ha trinxat a la Diputació –Pia Bosch i Pere Albó han passat al grup dels no adscrits–. Per la seva part, ERC va obtenir 42.109 vots, 357 regidors i 5 diputats.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.