Curs de supervivència

Curs de supervivència

Tal com s’esperava, les exigents rampes de Vallter 2000 van ser el lloc idoni per assenyalar els corredors amb millors expectatives de guanyar enguany la Volta. Els 11 km d’ascensió, amb un desnivell mitjà del 7,5% i rampes de fins al 18%, van evidenciar la fortalesa d’homes com Adam Yates (Mitchelton Scott), el més astut en el duel a cinc que va definir el desenllaç d’una etapa que ja tenia la consideració de “reina” per la seva exigència en el tram final. Rere Yates, de 26 anys i resident a Andorra, van creuar la línia d’arribada Egan Bernal (Sky), Dan Martin (Team Emirates), Nairo Quintana (Movistar) i Miguel Ángel López (Astana). Tots ells van protagonitzar un emocionant frec a frec en els quilòmetres finals, deixant enrere noms propis com Alejandro Valverde (Movistar), que va hipotecar les possibilitats de revalidar el triomf final en perdre més de dos minuts (2:19) per arribar a la meta. El murcià la va creuar tot just al davant de Thomas de Gendt (Lotto), que va serrar fort les dents per mantenir-se al capdavant de la general. El seu avantatge, però, va quedar rebaixat a 27 segons respecte a Yates, ara segon. A menys de 40 segons també queden Bernal, Martín, Quintana i López, que avui en la segona etapa de muntanya de la cursa –amb inici a Llanars i final a La Molina–, tenen terreny per tornar a atacar. Per aquesta raó, De Gendt es mostrava poc optimista a l’hora de mantenir avui el lideratge de la general: “El final de La Molina és accessible, però la primera part és dura per a mi.”

“Al final hem quedat corredors com Martin Yates o Nairo López. No era fàcil guanyar, tot i que ho he intentat. Ha estat un gran espectacle pels atacs, com li agrada a la gent”, comentava Bernal en finalitzar una etapa (179 km) que va arrencar a Sant Feliu de Guíxols i que ja despertava moltes expectatives. De fet, la muntanya era la protagonista, amb dos ports de primera (Oix i Rocabruna) i el final a Vallter 2000 concentrats en el tram final. La primera part va ser protagonitzada per una escapada d’onze corredors, que van arribar a acumular gairebé sis minuts de marge respecte al gran grup abans que la carretera comencés a picar cap amunt. A falta de 50 km, el grup d’escapats s’havia reduït a sis corredors, però per darrere el pilot accelerava al ritme que marcaven equips com el Movistar o el Mitchelton. Es preparava l’assalt final per les rampes de Vallter i els favorits prenien posicions. L’Sky va posar Sosa i Henao a treballar per imprimir un ritme demolidor, que ja va fer tremolar les cames a il·lustres com Thibaut Pinot, Richard Bardet o Valverde. A 7 km de l’arribada, Pieter Weening (Roompot), l’últim dels corredors escapats, quedava neutralitzat i començava el ball reservat als més forts. Bernal va engegar el particular duel entre colombians fent un primer atac al qual Quintana va respondre. En un primer moment va semblar que tots dos podien escapar-se sols, però Yates, Martin i González van saber mantenir-se a una distància prou curta per atrapar-los i arribar tots cinc a l’últim quilòmetre. Ja era qüestió de trobar el moment idoni per saltar i encaminar-se cap al triomf. I en aquesta partida de pòquer, Adam Yates, en el palmarès professional del qual destaca la victòria del Tour de l’Avenir el 2016 –entre altres victòries–, va ser el més viu.

Froome, a 26 minuts

Fora de qualsevol lluita per la general després de caure en la segona etapa i perdre 14 minuts, Chris Froome va sortir ahir a cursa, però s’ho va prendre amb calma. De fet, el britànic, que enfoca la Volta com una preparació per al Tour, havia perdut 26 minuts i 55 segons a l’arribada de Vallter 2000.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.