La petja de Guitart a Sant Feliu

La petja de Guitart a Sant Feliu

El nom de l’arquitecte i urbanista General Guitart (Vila de Gràcia, 1859 – Barcelona, 1926), gairebé un segle després de la seva mort, pot passar força desapercebut com a representant d’un període d’eclosió modernista en què Gaudí i els altres primers espases del moviment encara eclipsen avui tota la resta. Però va deixar petja a Sant Feliu de Guíxols, en el paisatge urbà i l’urbanisme. Per aquest motiu, els Amics del Museu li van dedicar divendres al vespre una conferència monogràfica en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni. I ho van fer en un dels edificis emblemàtics de la seva carrera, la sala d’actes del Casino dels Nois guixolenc, una de les primeres obres (1889) que erigí, poc després de la seva graduació en l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura a Barcelona, on havia treballat com a aprenent en les obres d’alguns dels esplendents pavellons de l’Exposició Universal del 1888.

Però, a banda de l’edifici de La Nova Constància, un dels cinc casinos que es van construir a Sant Feliu i l’únic que es va salvar de l’enderroc, in extremis i arran d’una campanya popular el 1976 que va acabar amb la declaració de l’edifici d’influències neomossàrabs com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), el ponent de la jornada, Josep Maria Vicens, va destacar el paper de Guitart en la concepció del nou Sant Feliu, en la transició de vila a ciutat i a redós de la construcció del tren, el nou port comercial i l’expansió de la indústria surera i les cases senyorials cap a l’eixample fora dels límits de les antigues muralles. Com a arquitecte municipal, va concebre el pla general de reforma i millores, el 1897. I altres edificis encara en ús, com ara l’Asil Surís (1906) o els safarejos del Puig (1908), rehabilitats en els darrers anys. En la modernització física de l’urbanisme, també va participar en l’ampliació del cementiri o el disseny de fonts, ponts per salvar les diverses rieres o el clavegueram, amb una solució a finals del segle XIX per fer desguassar les aigües pluvials sota el ferm de la rambla Portalet, que avui ja no funciona però es conserva a l’extrem nord del vial. Tot i tractar-se d’obres d’enginyeria, mai va descuidar l’ornamentació de forja i maó vist pròpia del període.

Antecessor de Joan Bordàs

Reivindicant la figura de Guitart, Josep Maria Vicens destaca que volen continuar amb la sèrie de personatges que han incidit en la història recent de Sant Feliu, després d’arrencar el 2016 amb Agustí Calvet, Gaziel, i continuar l’any passat amb un altre arquitecte, el figuerenc Joan Bordàs, que va succeir Guitart al capdavant de l’urbanisme de Sant Feliu a partir del 1914 i fins als anys cinquanta, i que va acabar d’embellir els dos passejos, passada la Guerra Civil, amb mobiliari urbà d’obra o la característica barana de mar i els arcs de ferro forjat que en els darrers mesos han acabat al centre del debat polític local, per la seva supressió durant les obres del passeig de Rius i Calvet. El govern local promet recuperar-los integrats en el redisseny, mentre que grups de l’oposició i el col·lectiu Alerta Sant Feliu critiquen que no s’agiliti la protecció patrimonial del llegat de Bordàs.

Font de la notícia: el punt avui

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada