El temple de Malvet, de capella de cementiri a primera parròquia (500 – 975)

La societat romanitzada va anar evolucionant, amb el canvi de mil·lenni, cap a un sistema de vida organitzat al voltant de les vil·les agrícoles, la unitat d’explotació bàsica durant la tardoantiguitat (s. V-VIII). Aquest període de temps es caracteritzà pel domini de visigots i sarraïns i pel naixement d’una nova aristocràcia rural.

Durant aquests anys sembla ser que hi hauria hagut una vil·la –o un edifici semblant– en el lloc que després fou conegut com a Malvet –actual sector urbanitzat de Serrasol. I, pel que es dedueix, prop de l’edifici o vil·la esmentada s’hauria construït un temple per a funcions espirituals. Aquest fou un dels edificis religiosos més importants del terme i, després, es transformà en la primera església parroquial, ja en època altmedieval (s. IX-XI).

Inicialment, el temple de Malvet va ser bastit com a edifici funerari o mausoleu. S’aixecava damunt de les tombes de dos personatges suposadament cèlebres. Desconeixem el nom que rebia el paratge del temple, però al segle X era conegut amb el nom de vila Malvero o Malvet. El mausoleu tenia una petita nau de planta rectangular en forma de T i un absis carrat i, sota el paviment, hi havia les dues tombes esmentades.

Més endavant el lloc va anar congregant altres sepulcres, de manera que el temple va acabar fent les funcions de capella de tot el cementiri. L’edifici es va reestructurar en diverses ocasions, fins que el segle VIII es van fer nous murs que envoltaren els antics. Es va voler adequar el temple com a lloc de culte cristià. Aquest esdevingué la primera església parroquial de Malvet, el nucli de població que després rebria el nom d’Aro o de Santa Cristina dins una unitat geogràfica que es va començar a denominar Vall d’Aro (s. IX). En termes generals, ens situem en el temps de la Marca Hispànica, els francs, els comtats i l’incipient feudalisme.

Però el temple de Malvet no durà gaire temps més. Fou abandonat la segona meitat del segle X i substituït per l’església de Santa Cristina –300 metres més a l’est. Va restar en l’oblit fins que les obres de la urbanització de Serrasol el van tornar a treure a la llum, els anys seixanta del segle XX. Avui, Malvet dóna nom a un veïnat i, en part, a una urbanització.

Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro
https://www.facebook.com/arxiu.santacristinadaro

Jaciment del temple de Malvet
El jaciment del temple de Malvet durant les excavacions de 2007 [Autor: Marc Boada. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 31_02912].

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.