La plana Basarda, un poblat ibèric ben defensat (350 – 50 aC)

La plana Basarda, un poblat ibèric ben defensat (350 – 50 aC)

L’altiplà conegut amb el nom de plana Basarda és un dels primers contraforts de l’Ardenya tocant a la vall del Ridaura. Està encimbellat a 300 m d’altitud i té bones vistes a la vall del Ridaura. Atesa la seva situació estratègica, fou habitat entre els segles IV i I aC, en plena època ibèrica, quan les lluites tribals obligaven a viure en un lloc de fàcil defensa.

El poblat de plana Basarda, d’una extensió de dues hectàrees, tenia un costat feble, de manera que aquí s’hi construí una muralla. Disposava d’un carrer central, una cisterna d’aigua i unes trenta sitges subterrànies per a guardar el gra.

Els poblats d’aquesta mena s’anomenen oppidum. N’hi van haver d’altres, a prop, com el del Puig Castell (Cassà), Castellbarri (Calonge) o el del Fortim (Sant Feliu).

La societat ibèrica sorgí pels volts del 575 aC, tant per efecte de la influència de poblacions invasores portadores de nous enginys, com pel comerç de les societats autòctones amb pobles del món clàssic –cartaginesos, fenicis, foceus o grecs. Fou una evolució de les antigues societats del bronze (2200 – 1200 aC) i del ferro (1200 – 600 aC), posteriors al neolític.

La cultura ibèrica es va estendre d’Andalusia al Llenguadoc, per tot el litoral marítim. A cada zona hi hagué unes tribus determinades; aquí, la dels indigets. Es vivia en llocs alçats –com s’ha dit– i en cases quadrangulars i amb llar de foc. Els poblats tenien un cabdill i hi havia una classe aristocràtica diferenciada. Existien armes de ferro, espais funeraris i edificis religiosos. Ben aviat es va començar a encunyar moneda.

Mentrestant, l’any 218 aC els romans desembarcaren a la Península Ibèrica, en el marc de la segona guerra contra els cartaginesos. Els romans ocuparen el nord-est de la Península Ibèrica, que fou dit Tarraconense. Pels volts del 50 aC, els ibers es van anar romanitzant i, amb la pacificació, van baixar a les planes. Són d’aquesta època els nous assentaments iberoromans de can Llaurador, Solius o del pla del Vidre, al nostre terme. Així doncs, la nova societat abandonà definitivament els oppidum com Plana Basarda.

Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro
https://www.facebook.com/arxiu.santacristinadaro

 Plana Basarda
Forat artificial obrat en una roca de Plana Basarda (2005) [Autor: Pep Iglésias Trias. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 31_00794].

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.