La cova d’en Daina, una tomba col.lectiva neolítica (2.700 – 2.100 aC)

La cova d’en Daina, una tomba col.lectiva neolítica (2.700 – 2.100 aC)

La Cova d’en Daina és un dolmen, és a dir, una construcció de pedra de caràcter funerari pròpia del final del neolític (5.500 – 2.200 aC). Com qualsevol altre dolmen, estava destinat a allotjar les restes mortals dels habitats d’una determinada comunitat. En el seu cas, suposadament s’hi van sepultar les despulles dels habitants d’alguna comunitat de la zona de Romanyà.

Els poblats d’aquesta època es basaven en una economia agrícola i, poc a poc, també ramadera. Solien dominar un territori d’uns pocs km2, proper a algun curs d’aigua. Els habitants d’aquesta època es van habituar a fabricar els seus propis utensilis de ceràmica i, el fet que construïssin de tombes tan complexes demostra que disposaven d’un cert culte als morts.

Als dolmens, els difunts hi eren enterrats amb els seus aixovars: fletxes, eines de sílex, collarets, ceràmica, etc. A banda de la cambra funerària, tenien un passadís o corredor que hi donava accés. Tant la cambra com el passadís eren fets de grans lloses de pedra verticals, sovint de granit, i, al seu damunt, descansaven unes altres lloses horitzontals. Tot plegat es cobria amb terra i roques, formant un túmul.

A Santa Cristina coneixem dos dòlmens més: el del Mas Bou-serenys i les Pedres Dretes d’en Lloveres, tots a les Gavarres. De fet, en tot el massís n’hi ha més de vint.

Els dòlmens, però, no foren les úniques sepultures del neolític. Anteriorment, s’havien enterrat els morts en cistes –unes cavitats excavades al terra amb les parets i el sostre recoberts per lloses de pedra– i, després, s’utilitzaren les coves –sovint d’origen natural però modificades amb corredors, portes i murs de pedra. A banda, una altra manifestació megalítica és la dels menhirs –grans blocs de granit, rectangulars, clavats verticalment al terra–, que podrien haver tingut una funció ritual.

La cultura del megalitisme representa una època que va del neolític a l’etapa del bronze i unes formes de vida a cavall entre els caçadors i recol·lectors que van viure en aquestes contrades des del 12.000 aC fins a les comunitats agrícoles prèvies al món ibèric.

La cova d’en Daina, per la seva significació i importància, el 1931 fou declarada monument nacional.

Arxiu Municipal de Santa Cristina d’Aro
https://www.facebook.com/arxiu.santacristinadaro

La cova d’en Daina
La cova d’en Daina, una tomba col·lectiva neolítica (2001) [Autor: Foto Estudi Romaní. Fons de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, 31_00508].

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada