Ana, a la ciutat on va començar a lligar amb Víctor

Ana, a la ciutat on va començar a lligar amb Víctor

Segons Informa El Punt Avui Després de començar el concert de dimecres a l’Espai Port de la Porta Ferrada amb Yo vengo a ofrecer mi corazón, Ana Belén va cantar Yo también nací en el 53, que tot i que ella va néixer el 51 té molt d’autobiografia generacional, dedicada a tots aquells que van créixer amb Yesterday. Encara que no hi tingui res a veure, unes hores abans havíem acomiadat al tanatori de Girona l’amic Fredi Faure, també del 51, amb la tremenda versió que Ray Charles va fer de Yesterday dels Beatles.

Per a molta gent, Ana Belén és encara un referent generacional, musical i fins i tot ideològic. Ana Belén ja és com de casa i es pot permetre compartir petits secrets en veu alta, com quan va explicar que va ser a Sant Feliu de Guíxols –on va rodar una pel·lícula i ha tornat sovint, segons va dir– quan van “començar a lligar” amb Víctor Manuel, al qual va dedicar unes quantes lloances abans de cantar la seva Canción pequeña. “I a sobre m’estima”, va afegir sobre el seu company de vida i música davant del seu fill en comú, David, teclista del grup.

Ben acompanyada per cinc músics en un escenari negre i sobri on destacava la seva figura estilitzada, amb un elegant vestit blanc, Ana Belén va repartir força equitativament el repertori entre les cançons del seu recent disc A los hombres que amé –“Les persones més importants en la meva vida sempre han estat homes”–, en què porta al seu terreny cançons de Pedro Guerra, Miguel Ríos, Aute, Kiko Veneno, José Alfredo Jiménez –Ojalá que te vaya bonito, que li va servir per recordar Chavela Vargas–, Pablo Milanés, Chico Buarque i Sabina, el seu estimat “canalla”. No va cantar l’únic tema en català del disc, Cançó de matinada, de Serrat; i, en canvi, alguns creuen que es podria haver estalviat, tal com està el pati, la seva clàssica España camisa blanca de mi esperanza. Parlant de clàssiques, també van sonar El hombre del piano, Derroche, Lía, Contamíname i Sólo le pido a Dios, algunes cantades amb nous arranjaments i petits detalls escenogràfics –ella amb una maleta, en una estació fantasma, cantant Desde mi libertad–, i totes inoblidables.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada