‘Spanish Bombs’ a Porta Ferrada

‘Spanish Bombs’ a Porta Ferrada

La història és més o menys aquesta: a mitjan anys setanta, dues joves
germanes andaluses, Paloma i Esperanza Romero, es van plantar al
Londres prepunk fugint de la grisor de la dictadura franquista.
Paloma i Esperanza van viure en cases ocupades, en una de les quals van
conèixer dos joves músics anomenats Joe Mellor i Richard Dudanski, que
formaven part d’un grup de pub-rock –era l’època en què triomfava
Doctor Feelgood– anomenat The 101’ers. Durant un temps, Joe i Paloma
van ser parella, i Dudanski i Esperanza van començar una llarga relació.
Paloma, que van rebatejar com a Palmolive perquè els costava de
pronunciar el seu nom, va ser bateria de The Slits, la primera banda punk
íntegrament femenina, i Mellor es va convertir en Joe Strummer i va
formar un grup anomenat The Clash, “l’única banda de rock que importa”,
com els va definir algun apassionat… amb part de raó. La qüestió és
que, a través de les germanes Romero –i possiblement a través de Lorca i
dels referents revolucionaris de la Guerra Civil– Strummer es va anar
acostant cada vegada més a Andalusia, una terra que va anar freqüentant,
fins a adquirir a San José, en ple Cabo de Gata (Almeria), l’única casa
de propietat que va tenir al llarg de la seva vida. En el disc més
important de The Clash, London Calling (1979) –un dels millors i
més influents de la història del rock, com consta a moltes llistes–,
apareix una cançó que deixa entreveure la passió de Strummer per
Andalusia i, més concretament, per Granada: Spanish Bombs, cantada en part en un castellà tan exòtic com entranyable.

Tota aquesta llarga i inusual introducció serveix per explicar els antecedents de la nit d’homenatge a Joe Strummer que el Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols ha preparat per a dijous vinent, 20 d’agost, al seu village (22 h, a partir de 20 euros), coincidint més o menys amb el 40è aniversari de London Calling.
El públic, assegut en cadires al voltant de taules, hi podrà veure
primer la nova versió restaurada de la pel·lícula documental Quiero tener una ferretería en Andalucía,
de Carles Prats (2011), i tot seguit hi actuarà El Doghouse, el grup
que fa una quinzena d’anys –amb motiu d’uns concerts d’homenatge a
Strummer– van formar Dudanski i el novaiorquès Tom Lardner, tots dos
instal·lats a Andalusia. Dudanski també va ser bateria d’altres bandes
com ara The Raincoats –per la qual també va passar Palmolive– i va ser
membre de la Public Image Limited (PIL) de John Rotten Lydon durant uns mesos del 1979: temps suficient per participar a la gravació del fonamental Metal Box.
La nit d’homenatge a Strummer també inclourà l’actuació de The Rodilos,
grup format pel fill de Carles Prats i altres músics eventuals per
posar música a les seves pel·lícules, també al documental sobre la
història del Festival de la Porta Ferrada que té previst estrenar
aquesta tardor. The Rodilos fan una versió, forçosament lliure, d’una
cançó inèdita de Strummer, de la qual es coneix poc més que la tornada: Quiero tenen una ferretería en Andalucía.

El documental de Prats recull tota mena de testimonis sobre les
mítiques visites de Strummer a Almeria i Granada, inclosa la seva
participació com actor a Straight to Hell (1987), el film d’Alex Cox rodat a Almeria, i el seu treball com a productor del grup granadí 091. Història viva del rock.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.