Alberto Fabra, redescobert

Alberto Fabra, redescobert
Nascut a Buenos Aires el 1920, de pare català i mare francesa, Alberto Fabra i Foignet va viure a Barcelona des del 1923. Juntament amb Ramon Rogent i els germans Javier i José Vilató –aquest últim, conegut com J. Fin–, nebots de Picasso, Fabra va formar part del primer grup de pintors de l’avantguarda de postguerra a Catalunya, que va exposar el 1943 a les Galeries Reig de Barcelona. Dos anys després, Fabra va marxar amb els germans Vilató cap a París, amb les primeres beques donades per l’Institut Francès de Barcelona. Hi van anar per un any, però tots tres es van establir definitivament a la capital francesa, deixant un buit a Barcelona que va ocupar el grup Dau al Set.

A París, Fabra es va instal·lar al taller de l’escultor Pablo Gargallo i es va integrar de seguida en l’activa vida artística de la ciutat. A mitjan anys seixanta, deixa enrere l’art figuratiu per investigar en les seves primeres abstraccions, que es consoliden en el període representat a l’exposició de Santa Cristina: una explosió arrauxada de color en què la seva veu creativa s’allibera absolutament. (ElPunt)

 

Fragment de Les réchauds, una de les obres de Fabra exposades a Santa Cristina.

La sala d’exposicions de la Fundació «la Caixa» a Santa Cristina d’Aro mostra fins al 9 de maig la primera exposició que Alberto Fabra realitza a Catalunya des de fa 20 anys, gràcies a la iniciativa de

Richard Vanderaa. L’exposició, que es pot visitar del dimecres al diumenge (18 h a 21h), està dedicada a l’etapa en què Fabra va aprofundir en l’abstracció i l’informalisme. Actualment, aquest representant de l’avantguarda catalana de postguerra viu entre Perpinyà i el Port de la Selva.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada