ADÉU AL CURRILLO, PESCADOR, MARINER, CANTAIRE…

ADÉU AL CURRILLO, PESCADOR, MARINER, CANTAIRE…

 

600-CURRILLO

Aquest cap de setmana hem acomiadat a en Juanito Bou, “El Currillo”, un dels últims testimonis del col·lectiu de cantaires de les tavernes de Sant Feliu dels anys 60.
Cantar era només una afició afegida a la seva activitat com a pescador, patró o mariner mercant. Havia estat enrolat amb Els Pinyoneros, quan havien tingut baca i teranyina,com ara La Palangana, també a la baca d’en Jaume Cunet (La Capitana) o a la barca del seu propi cunyat, en Martinet, entre altres.
També es va embarcar a la marina mercant, quan el port comercial de Sant Feliu rebia els vaixells que venien a carregar i descarregar minerals. Explicava les travessies realitzades a llocs com Escòcia, per portar carbó, o al port nord-americà de Wilmington, on hi transportaven minerals per a la fabricació de vidre.
Per la zona marítima de Sant Feliu també hi transitava el seu germà Pere, recordat per la seva especialitat en passejar senyores turistes remant amb el seu bot per la badia.
En Juanito s’afegia a les colles de cantaires i músics que actuaven especialment a Can Seis (Cal Canari) i a Can Saura (Casa Pedro), com ara l’Arnald Maymí, en Pere Albó, en Mont, en Charles, en Miquel Solés, en Riera cec, els Roncero, en Vilches, en Del Rosal, Jordi Riera, Amador, Met, Pere Molla, Torrecillas, etc., era un gran amant de l’òpera, un enamorat d’Il Rigoletto de Verdi i expliquen que de vegades utilitzava com a instrument, en algunes peces, el seu xiulet que era molt espectacular.
La seva llarga vida, ha mort als 98 anys, ha donat molt de sí tant per sumar amics, gracies al seu caràcter afable, com per col·leccionar anècdotes. La que més ens ha cridat l’atenció al llarg dels anys és la de la previsió que va fer pel dia de la seva mort (calculava als 60 anys) ja que es va fer fabricar un taüt platejat que guardava en el soterrani de casa seva, on hi portava els amics per mostrar-lo. Era una peça única que promocionava i mostrava amb orgull.
Arribada la seixantena, en una conversa de bar, es comentava el tema del taüt en presència del senyor Esteve, el de les fustes, que tenia residència a Sant Feliu i que solia sopar en alguns locals freqüentats pel Currilo, com ara l’Amura o Can Toni.
La qüestió és que l’Esteve li va fer una molt bona oferta i se’n va emportar el famós taüt. Des d’aquell moment en Juanito va comptar que a partit dels 60 vivia “amb permís de l’enterramorts”.
Solia fer força propaganda de Nivea, la crema hidratant que durant dècades deia que li mantenia la pell tersa i brillant.
També fou un dels cantaires que va participar en la recuperació dels cants de taverna a la Mostra que des de fa 20 anys se celebra a Sant Feliu i sempre ha fet per un en els sopars d’amics on se l’ha reclamat per cuinar, com ningú, l’autèntic suquet de peix, un rossejat de fideus o per elaborar un cremat com cal, sempre amb una actitud senzilla, amable, cordial i entranyable.
-A la foto dels anys 60, cantant a Casa Pedro acompanyat d’en Charles i l’Amador

Font de la notícia: Ràdio Sant Feliu

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.