“Temps d’herois”, de Gerard Bussot, principal novetat del Sant Jordi ganxó

“Temps d’herois”, de Gerard Bussot, principal novetat del Sant Jordi ganxó

 

gerard_bussot-319x325

“L’horror… l’horror.” Amb la repetició d’aquesta paraula tan sintètica, però alhora tan evocadora de tot allò terrible viscut, un moribund Marlon Brando clou Apocalypse now, una de les pel·lícules bèl·liques més colpidores de la història del cinema. Un final que també podria subscriure Temps d’herois, la novel·la històrica que acaba de publicar l’editorial Efadós, que, seguint la línia dels historiadors actuals, aposta per desmitificar un dels capítols més glorificats per la historiografia espanyola: el setge de Girona de 1809.

Lluny d’evocar, doncs, aquella Girona immortal, el seu autor, Gerard Bussot (Sant Feliu de Guíxols, 1957), ha escrit un ferm al·legat contra la guerra que descriu l’horror i la barbàrie que els uns i els altres van viure. “A les guerres no hi ha bons i dolents, també als francesos els va tocar patir”, explica Bussot, que ha volgut descriure els fets des dels màxims punts de vista i per això ha acabat concebent una novel·la coral. Una història en què tant hi té cabuda la visió dels soldats dels dos bàndols com dels pagesos de la vall de Sant Daniel que patien el foc creuat i el grup d’infermeres de Santa Bàrbara, el primer batalló mèdic a incorporar-se a un exèrcit. I entre els protagonistes, el capità Narcís Massanas, personatge històric que l’autor ja va tractar en una biografia prèvia.

Èpic, el setge? Gerard Bussot té clara la resposta: “Èpic va ser el poble, que va aguantar com va poder les ordres d’un il·luminat, un mal militar, com descriuen alguns coetanis en les seves memòries, que és el que va ser el general Álvarez de Castro.” Per això el títol de la novel·la, dirigit a tots aquells herois anònims, “la gent corrent que va patir aquell autèntic desastre que va suposar per a Girona i que li va fer trigar anys a recuperar-se”, tal com remarca l’escriptor.

Temps d’herois arrenca de manera contundent, en plena Girona humiliada i devastada, amb els ocupants intentant reorganitzar-la i reconstruint-la de nou. En la segona part, un flashback porta els lectors al mes d’agost, als dies de la defensa fèrria i al drama de la batalla. Per acabar en una tercera centrada en la capitulació i els anys de patiment que anys després es va viure amb el “dèspota” Ferran VII.

Bussot, que per escriure el llibre s’ha imbuït d’una gran documentació original –detallada al final del llibre–, no el molesta gens que comparin la seva novel·la amb Victus –que relata el setge de Barcelona de 1714–, perquè confessa que no l’ha llegit i, en tot cas, és “un honor”.

Font de la notícia: tribuna ganxona

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.