Ludovico Einaudi: “La música és transversal i connecta mons diferents”

Ludovico Einaudi: “La música és transversal i connecta mons diferents”

 

El músic italià Ludovico Einaudi  Foto: Beniamino Barrese
El músic italià Ludovico Einaudi
Foto: Beniamino Barrese

 

Segons Informa El Punt Avui El músic i compositor italià Ludovico Einaudi inaugurarà divendres el 53è Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols amb un concert a l’Espai Port (22.30 h) per al qual ja s’han exhaurit totes les entrades. Quatre anys després de la seva primera visita al festival empordanès, Einaudi (Torí, 1955) hi torna per presentar el seu últim treball amb composicions pròpies, In a time lapse (Decca, 2013), al qual dedicarà la primera part del concert, mentre que en la segona meitat repassarà alguns dels temes més destacats de la seva llarga trajectòria. El seu piano estarà acompanyat per Federico Mecozzi (violí, guitarra i baix), els violoncels de Redi Hasa i Marco Decimo, les percussions de Riccardo Laganà i el baix sintetitzat i la resta de sonoritats electròniques creades en directe per Alberto Fabris. Aquesta conjunció entre instruments tradicionals i tecnologia punta defineix prou bé la música de Ludovico Einaudi, un músic de sòlida formació clàssica, fill de l’editor Giulio Einaudi i nét de Luigi Einaudi, president de la República Italiana del 1948 al 1955.

A finals dels anys setanta, Ludovico formava part del grup de jazz-rock Venegoni & Co, amb el qual va gravar dos discos, però paral·lelament va completar els seus estudis de conservatori i va iniciar la seva carrera com a músic i compositor clàssic, tant de música de cambra com orquestral.

Un dels seus primers grans èxits va ser el disc Le onde (1996), basat en la novel·la Les ones de Virginia Woolf, alguns fragments del qual van sonar a la pel·lícula Abril, de Nanni Moretti, que va obrir les portes a Einaudi per iniciar una llarga relació creativa amb el món del cinema, en què ha posat música a pel·lícules com ara This is England (2006) i Intocable (2011), un dels últims grans èxits internacionals del cinema francès. A pesar dels seus nombrosos treballs per al cinema, el teatre i la dansa, Einaudi prefereix sobretot l’escenari i l’energia del directe: “El millor de tot és la llibertat que sento quan toco en els meus concerts”, diu aquest músic viatger que ha tocat a la Xina, l’Índia i el Japó, sempre motivat per comprovar en persona com responen públics amb sensibilitats tan diferents a una música de clara vocació universalista. “La música sempre és transversal i pot connectar mons diferents, perquè juga amb coses invisibles que no tenen fronteres, tant si parlem d’idees com d’emocions”, afirma Einaudi, autor d’una obra sobretot instrumental –tot i que ha col·laborat puntualment amb alguns vocalistes– que s’ha mogut sempre entre la música contemporània més melòdica i accessible, el minimalisme i fins i tot el pop atmosfèric.

Després del recent disc en directe Taranta project, un afortunat experiment a partir de la música tradicional de Salento, al sud d’Itàlia, Ludovico Einaudi ja té enllestit un altre disc més personal, Elements, que publicarà l’octubre vinent. La recerca continua.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada