La descoberta australiana

La descoberta australiana

 

Fotos concert de Steve Smyth al Yeah Indie Club a Girona. Foto: Gemma Martz.   Foto: Foto: Gemma Martz  Foto: Gemma Martz
Fotos concert de Steve Smyth al Yeah Indie Club a Girona. Foto: Gemma Martz.
Foto: Foto: Gemma Martz
Foto: Gemma Martz

 

Segons Informa El Punt Avui No era el primer cop que el compositor i cantant australià Steve Smyth visitava terres gironines. El juliol del 2013 va protagonitzar la fi de festa del festival Estunart de Porqueres, i repetia perquè l’estiu anterior havia estat un dels artistes més especials que havien actuat en un paratge que el tòpic obliga a adjectivar amb idíl·lic i encisador, tot i que el cert és que les Estunes, un bosc fet d’esquerdes de travertí i on la llegenda diu que habitaven les goges o dones d’aigua del Pla de l’Estany, converteixen aquests concerts en rituals delicats més a prop d’un univers màgic que no d’una experiència sonorament visceral, enèrgica, que és el que va ser la tercera visita de Steve Smyth. A més, per a molts dels assistents al concert de divendres al Yeah Indie Club a Girona, l’australià va ser una gran descoberta, una revelació atzarosa, que són les que valen la pena. La prescripció musical hauria de ser una de les funcions de les sales de concert i el Yeah Indie Club compleix. Perquè les dimensions reduïdes del local, no és que ho facin íntim, sinó que no hi ha distància física, i la sonoritat, en el cas del concert de Steve Smyth, va ser excel·lent. Acompanyat de The Outlaws –un bateria i el baixista, el qual, coneixedor del país on fa la gira, va lluir una samarreta independentista–, Steve Smyth va començar amb una contundència guitarrera que ja marcava les línies del que seria el concert, potent però alhora suggeridor: deambulant en una varietat d’influències que van des d’un so amb ànima de rock, indie- folk amb una veu que recorda déus esgargamellats i turmentats com Tom Waits, el de Sydney també és capaç de sonar com la malenconia nostàlgica de Jeff Buckley. Hi ha, però, segell propi. Com quan va interpretar una versió de Sylvie, a cappella, gairebé com si fos un himne de taverna, i amb un domini d’escena que va més enllà de tancar els ulls i cantar en comunió. L’endemà, per als que no n’havien tingut prou, Steve Smyth va repetir concert, de diferent format per l’hora i l’entorn: a la plaça del Mercat de Sant Feliu de Guíxols, a les cinc de la tarda. La nit havia estat intensa, però els aires del mar el van reviscolar.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.