En grup dels Comuns ha plantejat la necessitat d’articular un Pacte Comarcal per la Sobirania i la Resiliència Energètica, que serveixi per baixar el PLATER (Pla Territorial i Sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya) a la realitat del territori i es converteixi en un instrument programàtic que ajudi a gestionar un model energètic de renovables que sigui territorialment solidari i equilibrat. La proposta està pendent de millor estudi per part del govern.
De la manera que ho formulen els Comuns, aquest pacte representaria un acord estratègic entre les administracions locals, els agents econòmics i socials i les entitats naturalistes de la comarca per produir l’energia renovable d’acord amb els objectius del PLATER, però fent-ho de tal manera que s’asseguri que la transició energètica en el conjunt de la comarca sigui equilibrada, participada i compatible amb la protecció del paisatge, la biodiversitat i l’activitat primària.
Segons Jordi Lloveras, conseller i portaveu dels Comuns a la comarca, un pacte d’aquest tipus encaixaria molt bé amb la filosofia del PLATER, perquè mentre el Pla estableix el marc general per al desplegament de les renovables a escala de Catalunya, el pacte permetria adaptar aquests objectius a la realitat comarcal, consensuant les prioritats, els criteris d’implantació i els mecanismes de participació i retorn social.
De fet, el pacte comarcal podria coordinar els diferents plans directors municipals que s’hauran de fer per a la implantació de les renovables amb un objectiu comú: fer un desplegament complementari de la comarca, amb uns municipis que són i seran centres de consum d’energia, però també ho són de generació econòmica i d’ocupació, de provisió serveis o de dinamització cultural; mentre que altres municipis seran generadors nets d’energia a escala comarcal.
L’any 2025, i segons dades de l’ICAEN, el 86% del consum d’energia elèctrica de la comarca es va concentrar en 10 dels seus 36 municipis: Pals, Santa Cristina d’Aro, La Bisbal, Begur, Calonge i Sant Antoni, Torroella de Montgrí, Sant Feliu De Guíxols, Palamós, Palafrugell i Platja d’Aro (ordenats de menor a major consum). Per contra, els municipis amb una major ocupació de sòl per a la producció de renovables són, segons el PLATER, Garrigoles, Fontanilles, La Tallada, Corçà, Ullastret, La Pera i Rupià (tots ells amb ocupacions entre el 3 i el 5% del terme municipal). Aquesta situació no s’hauria d’entendre com un desequilibri, sinó com una expressió de la complementarietat territorial. Els municipis generadors contribueixen a garantir el subministrament energètic del conjunt de la comarca, però alhora també es beneficien dels serveis, dels llocs de treball, de l’activitat comercial, dels equipaments sanitaris i educatius, de l’oferta cultural i de les infraestructures que es concentren als municipis més poblats.