Les queixes per l’estat de l’aigua a la platja de Sant Pol s’han repetit aquest estiu. Banyistes habituals denuncien episodis en què el mar presenta tonalitats verdes o marronoses i qüestionen les explicacions donades fins ara per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.

El consistori atribueix aquesta situació a fenòmens naturals relacionats amb microalgues, algues i l’acumulació de nutrients. Alguns veïns, però, sospiten que el col·lector de la zona podria tenir alguna relació amb aquests episodis. Ara per ara, aquesta vinculació no està acreditada i, precisament per això, caldria que l’Ajuntament aportés informació i analítiques que permetessin confirmar o descartar aquesta possibilitat.

Els dubtes han augmentat després que, fa pocs dies, el mateix Ajuntament hagués d’enviar una cuba per retirar aigua estancada i en mal estat acumulada a la sortida de la riera de Sant Pol.

La responsabilitat política de la regidora de Medi Natural, Marife Larragay Ramos, no és impedir fenòmens naturals, però sí garantir-ne el control i donar explicacions convincents davant episodis reiterats.

Dir que l’origen és natural no hauria de ser suficient. Cal publicar les analítiques, explicar quins controls s’estan fent i aclarir si existeix alguna possible relació amb el col·lector, la riera o altres aportacions d’aigua.

Sant Pol és una de les platges més emblemàtiques de Sant Feliu. Davant els dubtes dels banyistes, la millor resposta no és demanar confiança, sinó aportar dades. Si no hi ha contaminació, demostrar-ho públicament és la millor manera d’acabar amb les sospites.