Sant Feliu de Guíxols mantindrà un any més la declaració de zona de mercat residencial tensionat després que la Generalitat hagi constatat que el municipi continua complint els requisits exigits per la normativa. Aquesta qualificació s’atorga a aquelles poblacions on l’accés a l’habitatge continua sent especialment difícil per a una part important de la població.

Mentre alguns celebren aquesta renovació com una bona notícia, també hi ha qui la interpreta justament al revés: si cal mantenir la declaració és perquè la situació no ha millorat de manera significativa. La dificultat per accedir a un habitatge digne continua sent una realitat per a molts joves, famílies i treballadors de la ciutat.

Les mesures de contenció dels preus poden alleugerir parcialment el problema, però difícilment el resolen si no van acompanyades d’un increment de l’oferta. I és aquí on apareixen les crítiques a l’acció municipal. A dia d’avui no existeix un pla estratègic clar perquè l’Ajuntament promogui directament habitatge de protecció oficial ni tampoc es percep una aposta decidida per facilitar, des de les àrees d’Urbanisme i Habitatge, la construcció de nous habitatges per iniciativa privada.

La sensació que expressen molts veïns és que la ciutat continua sense una direcció clara en matèria d’habitatge. Més enllà de celebrar o lamentar la renovació d’una declaració administrativa, el debat de fons és quin model residencial vol Sant Feliu de Guíxols per als pròxims anys i quines decisions polítiques s’estan prenent per fer-lo possible. Sense una estratègia que incrementi l’oferta, el risc és consolidar una situació de precarietat que ja fa massa temps que s’arrossega.