La inauguració de la nova exposició de l’Espai Carmen Thyssen, celebrada aquest dimecres a la plaça del Monestir davant de centenars d’assistents, ha deixat un missatge que va més enllà de la programació cultural d’aquest estiu. En el seu discurs, l’alcalde Carles Motas ha situat el futur del conjunt monumental sota el concepte de «Monestir de les Arts», un relat que, de fet, confirma un canvi de rumb que ja s’intuïa des de l’any passat. El protagonisme ja no recau en el promès Museu Carmen Thyssen, sinó en un projecte cultural més ampli centrat en el monestir.
Aquest canvi de discurs té una evident lectura política. Durant anys, el compromís del govern municipal havia estat inequívoc: Sant Feliu de Guíxols tindria un gran Museu Carmen Thyssen, capaç de convertir la ciutat en una referència artística internacional. L’any 2022, fins i tot, es parlava d’una obertura prevista per al 2025, després de presentar el projecte arquitectònic i anunciar-ne el finançament. Posteriorment, els terminis es van anar ajornant mentre el projecte perdia impuls.
És cert que l’alcalde continua afirmant que Sant Feliu serà una ciutat d’art. Però també és legítim preguntar-se si el canvi terminològic respon només a una evolució del projecte o, per contra, és l’acceptació implícita que el museu anunciat durant més d’una dècada ja no arribarà tal com es va prometre. Sense un anunci explícit de cancel·lació, el discurs institucional sembla haver substituït el concepte de «Museu Thyssen» pel de «Monestir de les Arts».
La coincidència amb una altra notícia coneguda el mateix dia reforça aquesta percepció. Mentre a Sant Feliu s’inaugurava una nova exposició temporal, transcendia l’avenç definitiu del planejament urbanístic que permetrà desenvolupar el futur Museu Carmen Thyssen a l’antic cinema Comèdia de Barcelona, un projecte que continua avançant administrativament.
Els governs poden reformular estratègies quan les circumstàncies canvien. El que mereix explicacions és si aquest nou relat substitueix una promesa electoral que durant anys es va presentar com a segura. Si el projecte ha canviat, els ganxons tenen dret a saber per què, què s’ha aconseguit realment i què s’ha deixat pel camí.
Al capdavall, més enllà dels vídeos, dels eslògans i dels discursos, són els fets els que acaben definint el llegat d’un govern. I avui, el debat ja no és quan s’obrirà el Museu Carmen Thyssen de Sant Feliu, sinó si aquest museu continua formant part del futur de la ciutat.
