Ermessenda a Santa Cristina d’Aro

Ermessenda a Santa Cristina d’Aro

L’esglèsia de Santa Cristina fou el lloc on Ermessenda es va reunir amb nobles i
cavallers per tal d’assegurar les defenses del territori dels atacs de pirates. El
temple, llavors força recent, tenia un sostre elevat i una nau espaiosa i era d’un
estil entre visigot i romànic. Aquest temple, prou important a l’època, era de la
pròpia Ermessenda, com també ho era el de Sant Martí de Calonge.
Tornant a l’any 1041, Ermessenda i els nobles locals van acordar, al temple
cristinenc, el 26 de maig, que la millor manera de defensar el territori era
cedint el castell de Benedormiens al monestir de Sant Feliu. A canvi, el
monestir posaria homes a peu i a cavall que el custodiarien dia i nit i protegiria
tot el territori costaner comprès entre la badia de Sant Feliu i la parròquia
Santa Maria de Fenals, on vivien homes de la comtessa, del bisbe de Girona –el
seu germà Pere– i del senyor de Pals. Atès que aquest monestir era un poder
local amb suficient capacitat defensiva contra la pirateria –pel que sembla–, els
propietaris “llunyans” del castell de Benedormiens li cediren el baluard.
En aquells moments Ermessenda era la comtessa de Barcelona, Girona i Osona.
Després de la mort del seu marit, el comte Ramon Borrell de Barcelona,
Ermessenda exercí l’autoritat comtal junt amb el seu fill, Berenguer Ramon I, el
qual era menor d’edat. Aquest morí aviat, el 1035, i la comtessa governà
llavors amb el seu nét, Ramon Berenguer I. Amb tots dos va tenir diversos
enfrontaments derivats del seu fort caràcter i la manera personal de governar.
Precisament el 1041, quan Ermessenda trepitjà l’església de Santa Cristina,
havia iniciat un primer enfrontament amb el seu nét i per això es trobava
confinada a les terres del comtat de Girona. Finalment es retirà a Besora on
morí vers el 1058.
Cal destacar la seva labor de reconstrucció dels comptats catalans després de la
invasió sarraïna d’Almansor i el seu paper en els moments inicials de la
consolidació de la independència dels comtes catalans respecte de la monarquia
franca (segles IX i X) i de l’acostament al califat de Còrdova. Ermessenda fou
una de les poques comtesses, tot i que no la primera.

www.santacristina.net

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada