“És fals que me’n vagi d’Espanya per la crisi”

“És fals que me’n vagi d’Espanya per la crisi”

Segons Informa El Punt Avui Deu anys després de les seves apoteòsiques Lágrimas negras amb el cubà Bebo Valdés, Diego el Cigala continua el seu romanç amb el gran llegat musical llatinoamericà, però mirant més al sud, a l’Argentina, en un disc titulat Romance de la luna tucumana, que avui presenta a l’Espai Port de Sant Feliu de Guíxols (22.30 h, 40/25 euros), dins del 51è Festival de la Porta Ferrada. Parlem amb Diego Ramón Jiménez Salazar (Madrid, 1968), el Cigala per a l’art.

Després de Cigala & Tango, del 2010, aquest romance… Què passa amb l’Argentina?
M’agrada molt la música d’aquest país: Mercedes Sosa, els germans Expósito, Carlos Gardel i molts altres grans compositors que m’han anat descobrint amics com ara Andrés Calamaro i Bebo Valdés. El globus s’ha anat inflant i aquí tens el resultat.
Un dels elements més sorprenents del disc és la guitarra elèctrica de Diego García El Twanguero, un espanyol que és també un apassionat de la música argentina i americana en general.
Sí, la seva guitarra té un toc molt americà, dels anys cinquanta, amb aquest efecte twang que em recorda molt les pel·lícules de Tarantino o Desperado de Robert Rodríguez. A Diego el vaig conèixer quan tocava amb la banda d’Andrés Calamaro i per a mi ha estat tot un encert treballar amb ell. El disc el vam gravar a casa meva en tres setmanes molt intenses, però també molt relaxades, amb temps també per a la Playstation i la piscineta [riu].
Ell també l’acompanya en aquesta gira. Qui més?
El contrabaixista Yelsy Heredia, els percussionistes Isidro Suárez i Ane Carrasco, el pianista Jaime Calabuch Jumitus i el guitarrista Dan Ben Lior. Ens ho passem molt bé a l’escenari i fem concerts que poden arribar a les dues hores i mitja. Farem una primera part amb les cançons de Romance… i després tocarem coses de Lágrimas i de Cigala & Tango… i un parell de cantes flamencs, per satisfer una mica tothom.
Parlant de flamenc, diuen que aviat traurà un disc nou gravat de flamenc gravat en directe a Barcelona.
Sí, al Palau de la Música. El 2011, vam enregistrar el concert que hi vam fer només amb la guitarra de Diego del Morao, palmas i cajón, i va quedar molt maco.
Diuen també que se’n va a viure a la República Dominicana.
Sí, me n’hi aniré un parell d’anys, però sempre anant i tornant d’Espanya i la resta d’Europa. A la República Dominicana sóc molt més a prop de Mèxic, Colòmbia, els Estats Units i altres països on actuo sovint.
També he llegit que demanarà la nacionalitat dominicana.
La gent s’inventa cada bestiesa… Han arribat a dir que marxo d’Espanya per la crisi, però això és fals. Com a espanyol, jo estimo molt el meu país.
I com porta el 21% d’IVA?
És una pressió insuportable i realment fa molt de mal al món de la música. Però, com va dir el Dúo Dinámico, resistiré! [riu].

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada