“Al Mediterrani, el carrer és la nostra segona casa”

“Al Mediterrani, el carrer és la nostra segona casa”

Segons Informa El Punt Avui Comediants participa en el centenari de Salvador Espriu, amb l’espectacle Espriu Viu. S’ha realitzat amb una doble intenció pedagògica: divulgar la vida i obra del poeta i formar en les tècniques i estratègies del teatre al carrer els alumnes de batxillerat d’arts escèniques de l’institut IES Domènech i Muntaner de Canet de Mar, que l’estrenen avui, a les set de la tarda. Jaume Bernadet Munné és actor, guionista, director creatiu i artístic especialitzat en direcció d’espectacles de participació col·lectiva. Impulsor del Centre de Creació de Comediants La Vinya i membre de la companyia des del 1975, va rebre el Premi FAD d’honor d’arts para-teatrals 2010.

Què és aquest projecte d’‘Espriu Viu’?

Consisteix a explicar la vida de Salvador Espriu a través d’imatges, de sons, de músiques i dels seus poemes. Serà un projecte treballat amb els alumnes del batxillerat d’arts escèniques de l’IES Domènech i Muntaner de Canet de Mar. Fem una pre-estrena a Canet i presentarem el projecte definitiu al juliol a Arenys de Mar, la ciutat natal de Salvador Espriu amb motiu de la celebració del seu centenari.

D’on sorgeix la idea?
Va sorgir parlant amb el tutor dels alumnes d’arts escèniques, l’Eliecer Navarro. L’any passat vam fer un projecte de final de curs amb els alumnes sobre Machado i com que aquest any era l’any Espriu vam pensar que seria bona idea fer-ho sobre aquest poeta català.

Com heu preparat els alumnes?

Comencem amb un escalfament corporal i després ens posem a assajar el projecte dividint-lo en quatre parts: la infantesa, l’adolescència, l’edat més fosca de la Guerra Civil i l’etapa en què es va fer famós. Això permet als alumnes practicar interpretació, cant, ball i recitatiu de poemes.

En quins llocs fareu la representació d’aquest espectacle?

El farem a Canet i a Arenys amb la participació de la gent del poble, i també el representarem al Festival de la Porta Ferrada a Sant Feliu de Guíxols i a la Mercè de Barcelona, on modificarem l’espectacle una mica adaptant-lo a escenaris mòbils.

Aquest projecte va més encaminat cap a una línea pedagògica o cap al teatre més professional?

Les dues: la pedagògica per explicar com Comediants treballa i així ensenyar-los el camí que han de seguir per posar en escena una obra de teatre, i la professional, on els dono eines perquè vegin com ho han de fer per guanyar-se la vida amb això.

D’on ve el finançament?
Principalment, ve del que ens paga l’Institut de Canet, junt amb el conveni que tenim amb l’Ajuntament de Canet perquè el batxillerat d’arts escèniques s’imparteixi a La Vinya. Quan el fem a Arenys, els pressupostos seran més elevats i el finançament serà a través de fons municipals, del fons de l’any Espriu i a través de patrocinadors i patrocinadors privats.

Què suposa fer un espectacle amb la participació massiva d’alumnes amb un petit suport d’actors professionals?

Molta responsabilitat. Sobretot per saber transmetre un camí que hem estat investigant nosaltres, com és el fet de fer teatre al carrer. Per això, m’agradaria explicar totes aquestes coses que van implícites en el fet i sobretot ensenyar el plaer que jo he tingut i que penso que poden sentir, no tots però molts d’ells en el fet d’actuar al carrer, perquè aquí al Mediterrani, el carrer és la nostra segona casa.

Avantatges i inconvenients de treballar amb gent jove.

Els avantatges és que, si en saps, suscites l’entusiasme i les coses van bé; i dificultats, que si no transmets bé la seducció de com fer bé una història després et sap greu perquè no surt com t’agradaria o com has pensat que sortiria. Una altra cosa són les dificultats pròpies de cadascú.

Algun cop havíeu fet algun projecte on els protagonistes tampoc no sou vosaltres sinó que són altra gent, com ara els alumnes de l’institut?

Si, bastants. Per exemple, quan vam posar en peu la vida de Pablo Neruda a Xile, com que era un projecte que necessitava una gran participació d’actors i no es tractava de desplaçar tota una companyia, vam aportar un equip directiu i durant 15 dies vam fer un taller i un càsting per buscar la gent adequada i ensenyar la manera de desenvolupar el projecte a Xile a partir de la nostra experiència, el teatre al carrer.

A part de Neruda i Espriu, quines altres celebritats ha dut al carrer?

En certa mesura m’he especialitzat en aquest tipus de coses. He tocat la figura de Neruda, la de Mozart, la d’Espriu, les Arts en general, Jean Vilar, el fundador del teatre popular francès, i Don Quixot.

Com es pot preparar un espectacle al carrer, si no el podeu provar abans?
Primer assagem a La Vinya i quan sabem on representarem els espectacles intentem fer un assaig general. L’acció normalment la desenvolupem en una plaça, en forma de cavalcada o barrejant la plaça amb la cavalcada.

De quina manera us mantindreu fidels a la vostra tradició de fer teatre al carrer?

Això sembla una frase de l’Espriu! De la manera que puguem. Intentem deixar llavor d’allò que fem perquè la gent tingui interès per continuar. I també ens mantenim fidels al nostre estil, perquè la gent coneix i reconeix l’estil propi de Comediants. I d’altra banda, intentar fer-ho amb professionals i amb gent que vulgui aprendre i fer-ho millor. Tenim molt en compte les persones també, i per això les intentem cuidar, que la gent després que col·labora amb nosaltres pugui transmetre i explicar el que viu.

Com sobreviu Comediants la crisi?

Sobreviu, però no viu, sobreviu. Comediants ha tingut la sort de ser com un arbre. Hi ha el teatre on el públic paga l’entrada i es guanyen uns beneficis; el teatre al carrer on els espectadors no paguen però ho financen entitats; l’òpera, que encara que hi hagi reduccions pressupostàries, podem fer-ho i obtenir beneficis; els encàrrecs que és la que ajuda a compensar a les altres; i, per últim, la col·laboració, on no obtenim beneficis, però gaudim i ens dóna dimensió social.

Us manteniu joves!
Bé, ens fem grans. Porto 37 anys en la companyia però el fet de treballar amb gent cada vegada més jove penso que va alimentant-nos i fa que es vagi mantenint jove pel fet que et van qüestionant i ensenyant.

Han passat 20 anys dels Jocs Olímpics. Quin record en guardeu?

Ens va permetre desenvolupar la creativitat a bons nivells, ja que va ser una satisfacció que els responsables de l’acte apostessin per artistes locals. També va suposar un repte molt important per a nosaltres ja que havíem de fer un espectacle en viu per 70.000 persones i un espectacle televisiu per varis centenars de milions d’espectadors. Ens va donar molta fama i ens va permetre salvar-nos perquè en aquell moment teníem el dubte de continuar o no amb la companyia perquè se’ns va cremar La Vinya i ens trobàvem amb els 20 anys de trajectòria. Però vam continuar i a partir d’aquí ens van sorgir molts espectacles d’encàrrec per fer. No tot van ser beneficis: ens va perjudicar, perquè al 1992 vam entrar en pèrdua econòmica a causa de créixer tant i no saber controlar les despeses econòmiques.

Com es treballa amb altres creadors d’altres disciplines artístiques?

Ara estem treballant en la creació d’un documental sobre els 40 anys de Comediants. En aquest documental hi ha el guió, la recerca del finançament i la producció, la direcció, l’escenografia, els actors, els textos, els dibuixos i l’animàtica, la postproducció, la sonorització, el cast, el talonatge i les lletres i després la fase de publicitat, estrena i difusió. En tots aquests passos intervenen diferents professionals. Intentem treballar en equip. Pel que fa el guió es fan molts per ajustar-ho més a la idea principal, en la producció a través d’un bon dossier s’ha d’obtenir el finançament. En els audiovisuals les financiacions són de TV3, TVE, Canal +, Canal Arte, o qualsevol que els hi pugui interessar. Després ja ve un altre procés de determinar qui fa totes les altres coses a base de moltes trobades, treballar molt i moltes reunions.

Què preteneu amb el documental?

El que pretenem fer amb aquest documental és que el màxim de gent possible que ha col·laborat o ha estat a Comediants hi tingui veu. Volem explicar la nostra història des de molts punts de vista i amb moltes intervencions de la gent, on expliquen que han viscut, com ho han sentit, que els hi hem aportat, etc. Llavors hem volgut fer aquest documental de manera animada entrellaçat amb una animàtica com la d’un còmic per explicar la historia a part d’aportar les entrevistes i intervencions de la gent.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.