La clau de volta dels grans violoncel·listes

La clau de volta dels grans violoncel·listes

 

http://www.elpunt.cat

Segons Informa El Punt Avui Les sis suites per a violoncel del músic barroc Johann Sebastian Bach (1685 – 1750) no serien, segurament, res sense Pau Casals (1876 – 1973), o, si més no, ara no estarien considerades pràcticament com les millors obres mai escrites per a aquest instrument. I dimarts a la nit, a l’església del monestir de Sant Feliu de Guíxols, en el marc del Festival de la Porta Ferrada, tres peces: les suites número 2, en re menor; la 3 en do major i la 4, en mi bemoll major, van sonar amb mestria. La sonoritat del mestre Casals ara només es pot disfrutar en els enregistraments, però a través de la violoncel·lista Natalia Gutman aquestes peces van emocionar.

Deixeble de Mstislav Rostropóvitx ( 1927 – 2007), però també del gran pianista Sviatoslav Teofílovitx Ríkhter (1915 – 1997), la violoncel·lista russa Natàlia Gutman (1942) és una gran coneixedora de Bach, de qui ha interpretat la integral de les suites amb una “precisió infal·lible i plena de lluminositat”, i on la partitura interpretada pren vida, plena de textura. Els assistents al concert de Sant Feliu en vam ser totalment conscients.

És important, però, remarcar la importància d’aquestes obres, a banda del magnífic recital de Gutman. Segurament escrites quan Bach era mestre de la capella de la cort del príncep Leopold, no van ser peces especialment interpretades ni conegudes. Tampoc van ser-ho quan Robert Schumann en va escriure un acompanyament per a piano. Va ser el 1890, quan un Pau Casals de només 13 anys va descobrir les partitures editades per Friedrich Grützmacher en una botiga especialitzada de Barcelona. Les va començar a estudiar, però no va ser fins al 1925, passant ja de la quarantena, quan les va tocar en públic i, posteriorment, les va enregistrar. Res va ser mai més
el mateix. Les peces van ocupar finalment el lloc que els pertocava. Una música que forma part d’un olimp on pocs poden arribar a entrar –Bach ho va fer– i que dimarts a la nit, gràcies a la mà precisa de la Gutman, va baixar les escales del paradís per vibrar des de l’altar de l’església del monestir.

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Verificació (no es una màquina) * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada