El jardiner sospitós d’haver calat foc nega l’acusació i creu que algú li ha volgut fer mal

El jardiner sospitós d’haver calat foc nega l’acusació i creu que algú li ha volgut fer mal
Valentín Gómez, declarant en el judici d'ahir. Foto: LLUÍS SERRAT.

El jardiner Valentín Gómez, acusat de ser el responsable de l’incendi que va cremar 561,9 hectàrees entre Santa Cristina i Sant Feliu de Guíxols fa set anys, el 31 de gener del 2003, va negar en el judici que es va celebrar ahir que en fos l’autor i va dir que creu en la possibilitat que algú el volgués perjudicar. Gómez manté que l’autor de l’incendi podria ser un piròman o bé una persona que li hagués volgut fer mal calant foc molt a prop del lloc on ell havia cremat brossa el dia abans. Agents rurals, bombers, mossos d’esquadra i particulars van declarar com a testimonis en el judici, en què el ministeri fiscal i l’acusació particular mantenen la petició d’11 mesos de presó per un delicte d’imprudència greu per incendi forestal, mentre que la defensa demana l’absolució.

Valentín Gómez, que treballava de jardiner en el moment dels fets, netejava parcel·les de la urbanització Golf Costa Brava de Santa Cristina d’Aro els dies en què es va originar l’incendi, que va ser empès per una forta tramuntana. Gómez s’enfronta a una pena d’11 mesos de presó, a una multa de 6.050 euros i a una indemnització d’uns 65.000 euros.

El jardiner va explicar que cremava la brossa petita de la neteja de les parcel·les i que els troncs se’ls enduia. Segons el seu relat en el judici, sempre s’assegurava que les cremes quedessin ben apagades, i després escampava el carbó i hi tirava terra a sobre. El jardiner havia fet, segons els informes, unes sis cremes a la zona, i va assegurar que la crema que havia fet el dia abans de l’incendi havia quedat totalment apagada. L’incendi es va originar en una pila de brossa situada al carrer Pirineu, la qual Gómez diu que no va cremar, i va argumentar que era impossible que l’hagués encès una guspira de la crema que havia fet el dia abans, perquè estava situada a uns 35 metres de distància i perquè la direcció del vent no anava en aquest sentit.

El jardiner manté que probablement l’incendi va ser provocat per un piròman o per alguna persona que el va voler perjudicar aprofitant que ell treballava a la zona, i va considerar «molt sospitós» que el foc es declarés precisament quan era a dinar.

Els testimonis

Van declarar en el judici tres mossos d’esquadra i una mossa, els quals van fer la inspecció ocular de la zona i van detenir Gómez com a responsable de l’incendi. També una dona com a particular, i representants de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, de Telefónica i dels propietaris de la urbanització Rosamar, tots com a afectats materialment pel foc i que es van reiterar en la reclamació econòmica pels danys causats. També, dos bombers que es van fer cremades durant les tasques d’extinció i que van renunciar a ser indemnitzats pels danys. I quatre agents rurals, que van coincidir en la seva tesi que les cremes controlades s’han d’apagar amb aigua perquè tirar-hi terra a sobre pot crear un «efecte carbonera», i que el foc es revifi amb el vent. Segons la seva argumentació, si es tira terra a sobre de les brases pot passar que aquestes cremin per sota i, en cas de fort vent, el foc es pot revifar i provocar un incendi. També van dir que el dia de l’incendi estava activat el pla Alfa de la Generalitat, pel fort vent que feia.

L’advocat de la defensa, Carles Monguilod, va considerar que per mantenir la tesi de l’«efecte carbonera» s’havia de detallar més, tot i que va precisar que ja havia quedat palès que a on es va originar el foc no hi havia terra, i que aquest no va ser encès per Gómez.

Renuncien a cobrar

Dos bombers que van declarar com a testimonis en el judici i que es van fer cremades van dir que renunciaven a cobrar cap indemnització. Un d’ells es va fer cremades lleus a les cames i a la cuixa i també es va cremar el camió en què anava. El vehicle va quedar atrapat pel foc, que avançava ràpidament, empès pel vent. L’altre bomber, també testimoni en el judici, va explicar que es va fer cremades a la mà i en una cuixa. El noi va argumentar que el dia de l’incendi feia festa i que el van avisar perquè anés a sufocar el foc, però que no va poder arribar al lloc perquè va quedar atrapat. El judici es va celebrar al jutjat penal número 1 de Girona i les parts acusatòries van mantenir la petició d’11 mesos de presó per a Gómez. La fiscal va modificar només la responsabilitat civil per la renúncia dels bombers a ser indemnitzats, igualment com l’acusació particular de la Generalitat, que va suprimir també la quantia dels danys causats a la zona entre la carretera de Sant Feliu i Tossa de Mar.

«Croquis enganyós»

L’enginyer de monts Antoni Güell, que durant vint-i-tres anys va ser cap dels bombers a la demarcació de Girona, va exposar en el judici el seu informe pericial fet per encàrrec de la defensa, en què va qualificar d’«enganyós» el croquis dels agents rurals. Güell va dir que el croquis assenyala fogueres fetes per Valentín Gómez «però en cap d’elles es percep la paret de quatre metres d’alçada» que encara existeix al lloc i que suposa una mesura de prudència. Per a Güell, fer fogueres a terra a prop d’una vorera i separades per una paret d’aquesta alçada significa «ser prudent». Güell va considerar «impossible» que el foc s’originés a causa d’una guspira produïda per la crema que Gómez havia fet el dia abans. Va exposar el fet que ara està més regulat el tema de les cremes de restes, i que ara fins i tot «es permet netejar cremant-ho». Amb tot, Güell va reconèixer que «el problema és que es permetin les cremes controlades en aquests treballs», va dir. (ElPunt)

Leave a Reply

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.